Entrades etiquetades: ‘Opinió’

Opinió / Milers de funcionaris criden a la vaga general. I ara què?

dimarts, juny 8th, 2010

Més enllà de mostrar que a ningú no li agrada que li baixin el sou no sé de què haurà servit la vaga de funcionaris d’avui. A mi em sembla pròpia d’un llenguatge antiquat i de no entendre o fer com si no entenguessin que tots hem de baixar el nivell de vida.

En canvi penso que hem de fer tres coses: una, demanar responsabilitats per la mala gestió que hi ha hagut dels temps de bonança en que s’han malgastat diners, ens hem abraçat a un fals creixement que ens portava a un carreró sense sortida, s’ha estat tossut en un model productiu destructiu del territori i gens sòlid i no ens hem preparat pels temps en que ens trobem ara. Demanar responsabilitats a qui sigui: polítics, banquers o sindicats. 

En segon lloc, ens hem de mirar al mirall i veure què hem fet malament nosaltres perquè tothom qui més qui menys ha caigut en la trampa. Qui no ha aplicat allò de “vaig comprar un pis per 100.000 i ara ja el podria vendre per…”?

I en tercer lloc, tots ens hem de posar encara més les piles allà on estiguem, de vegades sembla que la gent doni el sou i el bon nivell de vida per evident. 

En canvi els manifestants d’avui estaven cridats a intentar l’impossible: en tot cas hi haurà més retalls, no menys, segur. 

Suposo que hi haurà un intent de vaga general, però crec que és l’últim que necessitem.

He coincidit uns minuts amb la mani i per twitter n’he fet una breu “retransmissió” .

Opinió / Quim Monzó i la “internacional papanates”

dijous, març 4th, 2010

La foto que veieu aquí dalt la publica Time Out aquesta setmana i posa la pell de gallina, alguns m’entendreu: Ramon Barnils, Jordi Vendrell i Quim Monzó, la Mercantil Radiofònica, tres referents junts. Només en queda viu un, però els dos que ja no hi són ens van deixar un relleu a agafar i tirar endavant, cadascú des del seu lloc i capacitat.

Aprofito aquest pensament per compartir una reflexió que em va venir al cap ahir quan Quim Monzó va presentar el seu recull d’articles “Esplendor i glòria de la internacional papanates”, un recull dels seus articles. En un tall de veu a la Ser el vaig sentir dir que després dels governs Pujol, “amb el canvi arriba la Internacional Papanates al poder” i que passen a tenir tot el poder: ajuntaments, Generalitat. El que m’agrada de llegir Monzó és precisament aquesta llibertat amb que s’expressa, com de tornada de tot però ficat a tot arreu i a sobre respectat per tothom i amb una columna diària al costat de l’editorial de LV. I li han de posar bona cara encara que els deixi a caldo. Perquè saben que ens l’escoltem i ens el creiem, s’ho ha guanyat a pols. Tot un luxe i per molts anys!

Opinió / ¿Barcelona 2022, Jocs Olímpics d’hivern? ¿Dónde está la bolita?

dimecres, gener 13th, 2010

Primer vaig sentir la notícia a la ràdio:  l’Alcalde Hereu anava a presentar la candidatura de Barcelona a uns jocs olímpics d’hivern! Després vaig veure al TN la roda de premsa d’Hereu presentant un tema tan transcendent sense cap consens polític previ.  Dintre meu pensava: ¿Com se’ls ha passat pel cap fer un ús d’un tema així per intentar capgirar les expectatives de vot i el desgast? És una fugida endavant, utilitzant la tècnica “92″ però desgastats per la tècnica Fòrum. Una de les principals conclusions del Fòrum que ara Barcelona necessita altres vies.

La presentaciço m’ha semblat buida de contingut, com un mag que treu un conill del barret.

Penso que encara no és moment de repetir candidatura olímpica, ja fa anys del 92 però no tants! I uns jocs d’hivern? Bé,  és una idea,  ja ho sé que tenim la Cerdanya a dues hores i que la iniciativa serà ben rebuda pel “territori”. Però vaja, si cal desdoblar l’eix del Llobregat fins al Cadí que ho facin ja, no han de caldre uns jocs per fer-ho.

Anava en bici i pensava com explicaria això aquí al blog: “La bolita, la bolita”, em tornava el símil dels tril·lers. I mireu per on just quan travessava la Rambla tenia a quinze metres uns tril·lers fent l’agost. “La bolita, la bolita”. Són els que veieu a dalt. És veritat que els tril·lers sempre es queden amb el bitllet de 50 Euros però és que en aquest cas la boleta es veu per tots costats. Penso que no és ni el moment (volen desviar l’atenció de tantes mogudes al carrer?), ni sobretot la forma (un projecte així no es pot presentar com qui presenta l’inici d’una campanya electoral perquè desconsensua!)

Potser algú de vosaltres somia ja amb comprar entrades per veure hockei sobre gel al Palau Sant Jordi? Bé, si penseu diferent o m’equivoco molt, ja em corregireu, tindrem temps per anar-ho veient. Però jo com a ciutadà, al·lucino. Superen el Polònia.

¿I no pot ser Pep Guardiola alcalde de Barcelona?

Opinió / Sobre la venda de la col·lecció d’Agustí Centelles al Ministeri de Cultura

divendres, desembre 4th, 2009

El cas de la venda de la col·lecció Centelles al Ministeri a mi el que em produeix és pena. Els fills de Centelles tenen dret a vendre les obres a qui vulguin i suposo que ho fan pensant en la garantia de difusió i tenint en compte qui els ha fet més cas. I des de la Generalitat s’hauria d’explicar exactament on s’ha produït la distància, per què i intentar salvar la situació. Perquè si les fotografies acaben a l’arxiu de Salamanca, com sembla que passarà, jo sentiré molta pena i sobretot vergonya aliena. Per algun motiu que se m’escapa als catalans ens passen aquestes coses, les fem malament. Recordeu com Dalí va cedir la seves obres a l’Estat Espanyol poc temps abans de morir?