Cròniques de Guillem Carbonell

Els plàtans són sempre un espectacle visual i encara més aquests gegants de procedència llatina. Sempre que els veig me’ls quedo mirant i penso que els tastaré, tot i que de moment no ho he fet. El preu és raonable (a un Euro el quilo els d’oferta) i l’orígen exòtic (Costa Rica).

De maduixes i maduixots en aquest blog  ja n’havíem vist fa unes setmanes, a alguna parada puntual de la Boqueria. Però es fa impossible no tornar-ne a parlar ara que es multipliquen els establiments que en tenen. Van a gairebé dos Euros el quilo. Les he tastat i són bones, amb el cos encara una mica blanc però les mulles amb suc de taronja ensucrat i entren molt bé.

De maduixes sempre n’hi ha però fora de temporada acostumen a anar cares. I certament, cada cop s’avancen més, però tant com a principis de gener? Vaja, que em va sobtar veure dissabte aquests maduixots a només un Euro i mig, a la parada Alfonso: entrant a la Boqueria per la Rambla, a mà esquerra.

- ”D’on són?” vaig demanar.

- “De aquí”

- “Ja però d’on?” vaig insistir

- “De Huelva, d’hivernacle”, va dir una dona que sortia de darrera

- ”Ah! Doncs posi’m un quilo i mig”

 Només n’he tastat una, perquè m’ha coincidit amb uns dies en que he hagut de fer bondat i menjar sopetes d’arròs. Però aquesta una era bastant, bastant bona! La resta encara són a la nevera. M’esperaran?