Versió BETA
Loading ...
Col·loco aquestes imatges abans de saber de què es tracta. Si algú ho sap que ens ho expliqui i sinó ja us ho diré més tard. En tot cas la “notícia” és que a la plaça dels Àngels hi han instal·lat aquests seients grocs que van signats per “VIENA” i que fan l’estada a plaça més còmode i entretignuda a la gent que hi passa i que hi patina.
Unes 3000 persones han participat a la manifestació en solidaritat amb el poble palestí i contra l’acció d’Israel de fa uns dies…
La marxa ha començat als Jardinets de Gràcia, s’ha aturat davant la representació de la Comissió Europea a Passeig de Gràcia amb Provença, ha baixat per Pau Claris, Via Laietana i ha entrat a la plaça Sant Jaume pel carrer de Jaume 1er. Molts crits per la llibertat de Palestina i a favor d’un boicot a Israel.
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
Banderes sobretot palestines, republicanes i estelades. En algun moment crits contra el capitalisme. Hi havia gent àrab però molta menys que en d’altres actes similars, els participants eren molt majoritàriament catalans. Sí que s’han sentit bastants crits en àrab. No ha estat una manifestació massiva però sí que hi havia molta gent, indignada amb el que va passar. La concentració, seguida de prop per molts mossos, ha acabat pacíficament a plaça Sant Jaume amb les paraules dels cooperants que han tornat avui de Turquia.
“Que la crisi la paguin ells” és una mica l’eslògan que aglutina les protestes del mal moment que estem vivint. I també ha estat el missatge escollit per l’Assemblea pels drets socials del Garraf per protestar contra la reunió que el club Bilderberg està fent al Dolce Sitges. Una cinquantena de membres d’aquesta assemblea s’han concentrat dissabte al matí davant l’estació de tren de la població. Quan jo els he vist no sabien si anirien en manifestació fins a Terramar o si es quedarien on estaven. D’altra banda, al carrer del Pecat uns joves bascos repartien paperets que deien: “ganemos porque nostros unidos tenemos el verdadero poder”. Ara que si jo fos del club de Bilderberg també hauria triat el Dolce Sitges per reunir-me un cap de setmana i “arreglar” el món! Camí de l’hotel on té lloc la reunió, els mossos tallaven el pas i pel cel volava constantment un helicòpter.
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
A dalt, la lectura del manifest dels ciutadans italians de Barcelona en protesta pel que consideren una gestió “molt dolenta” del consulat de Barcelona. A sota veureu uns segons de la lectura d’una mena de divertides lletanies invocant el “Sant Consota” i mencionant totes les mancances que segons els manifestants té el servei diplomàtic italià a Barcelona.
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
Hauríeu d’haver vist el contrast entre els dos grups d’italians residents a Barcelona que avui s’han trobat cara a cara al moll oriental del port.
Uns estaven al Palacruceros, un palau que jo no havia vist mai que està al port davant la muntanya de Montjuïc. És un edifici-carpa de disseny que el consulat d’Itàlia ha llogat per commemorar la Festa de la República Italiana.
L’altre grup ha arribat en bici des de la plaça de la Carbonera i s’ha col·locat al moll encarat a la molt elegant festa, amb la pancarta que veieu a dalt.
El motiu de la protesta era denunciar “la gran ineficiència del consulat” que no s’ha adaptat al gran creixement de la comunitat italiana de Barcelona (un 750% en pocs anys).
Segons m’han explicat el Consulat pateix un col·lapse constant i sovint et recomanen que vagis a fer els tràmits directament a Itàlia. A més, han convertit el número d’informació telefònica en un servei de pagament i ara costa 1,51€ cada minut. Els organitzadors de la protesta demanen que el servei deixi de ser de pagament i una cita amb el cònsul per trobar maneres de fer més eficient el funcionament del consulat.
Els que protestaven portaven la imatge de “la Santa Sconsolatta” amb missatges arribats al web www.sconsolati.org dels problemes que tenen els italians de Barcelona amb el Consulat.
I van fer una lectura de divertides lletanies a la Santa.
Quan jo ja marxava la festa s’ha animat encara més amb l’arribada de la policia portuària i de dos guàrdies civils, moment en que la protesta s’ha dissolt pacíficament. Tot plegat una escena molt italiana: passava en un punt que és com el no res de Barcelona, al moll oriental i el contrast entre els dos grups era gairebé de pel·lícula!
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
Unes 500 persones s’han concentrat aquesta tarda a la Travessera de Gràcia número 21 per protestar davant la cambra de comerç Espanya-Israel de Barcelona per l’atac comès aquest matí per tropes israelianes contra una flota humanitària. (Si algú de vosaltres hi ha anat o té fotos, que ens expliqui com ha anat)
La foto de dalt no és un muntatge, és real: la BBC està projectant els resultats de la nit electoral britànica sobre la paret del Big Ben. De blau, vermell i groc segons el partit. El que sí que és un muntatge, però interessant, és la foto de sota on el presentador ha quedat envoltat de suposades cadires del Parlament on va col·locant imatges a mida real dels diputats escollits.
Aquesta foto de The Economist transmet molt bé el que ha passat avui a Atenes, on han mort tres persones en l’incendi d’un banc. Tot plegat enmig de les protestes pel pla d’austeritat que el govern s’ha vist obligat a executar per no caure en la bancarrota. Jo veig molt difícil salvar l’economia d’un país d’aquesta manera, veig molt negre el futur de Grècia dins la zona Euro. Veurem però la pregunta que us volia traslladar és si creieu que aquesta inestabilitat arribarà a l’Estat Espanyol. I no dic tant a nivell social de carrer (a Grècia ja fa temps que es repeteixen aquest tipus de protestes anarquistes) com a nivell de gran inestabilitat financera i d’atacs d’especuladors internacionals. Creieu que realment podem arribar a una situació similar ala grega?
El lingüista i pensador Noam Chomsky va rebre fa uns dies a Stuttgart el premi Erich Fromm 2010. El guardó se li ha concedit ”en reconeixement pel seu recorregut i per les seves conviccions en la defensa dels drets a la vida i a la dignitat de totes les persones, sobretot les més pobres”. “I també per parlar amb un llenguatge que influencia els creadors d’opinió i que dóna esperança als més febles”. A continuació faig cinc cèntims de la conferència que Chomsky va pronunciar durant la cerimònia, sobre la realitat, la construcció i el remei al terrorisme” (qui m’ajuda a traduir “The evil scourge of terrorism: reality, construction, remedy”?). (Les fotos són de Bob Trauffler bob.trauffler@googlemail.com, un jove fotògraf que com veieu fa imatges fantàstiques!)
Chomsky va mencionar els que parlen de terrorisme internacional però obliden el terrorisme internacional d’Estat que segons ell practiquen administracions com la nord-americana. També va analitzar casos en que diferents administracions nord-americanes van utilitzar el terror, fent una especial menció a l’època Reagan i “la guerra que ja ell va declarar contra el terror, que es va convertir en una salvatge guerra terrorista, deixant com a resultat milers de torturats i mutilats a Amèrica Central, l’Orient Mitjà i Sudamèrica”. 
En aquest punt, Chomsky va fer un especial èmfasi en recordar els jesuïtes assassinats a El Salvador entre 1980 (”monseñor Romero”) i 1989 (Ignacio Ellacuría i cinc més) i a com l’opinó pública internacional els ha oblidat: “Els assassinats de 1989, ara fa vint anys, van succeir pocs dies després de caure el mur de Berlín. El contrast entre la celebració el novembre passat de la caiguda del mur i el silenci sobre aquestes atrocitats és tan evident…”
També va mencionar l’administració Kennedy en relació a Cuba i a com el terrorisme nord-americà d’Estat va canviar governs i imposar dictadures al Brasil (1964), Xile (1973) i Argentina (1980). Tot plegat per arribar a entendre, segons Chomsky, que el que va fer Gerorge Busch fill a nivell internacional va ser una continuació d’aquesta “tradició” intervencionista nord-americana.
Chomsky va concloure dient que “si realment volem acabar amb la plaga terrorista, “ja sabem el que hem de fer: primer, acabar amb el nostre rol d’autors” (d’actes terroristes); “segon, fixar-nos en les queixes que hi ha en el rerafons (dels actes terroristes internacionals) i si són legítimes, fer alguna cosa per solucionar-les; i en tercer lloc, quan hi ha atemptats, tractar-los com a actes criminals: identificar i detenir els sospitosos i portar-los a judicis justos”. “De fet aquest sistema funciona!” va dir en acabar.
Atenció a aquesta notícia que per mi és especialment interessant, pel que significa i per com pot anar evolucionant. De moment només us l’avanço i anirem seguint el tema molt de prop!
Un grup d’italians que viuen a Barcelona estan organitzant una moguda considerable en defensa de les llibertats al seu país. En diuen “Lo sbarco”, i de moment es concreta en un “desembarcament” a Gènova en un vaixell que sortirà el 25 de juny de Barcelona (”El vaixell dels drets”). L’acció vol ser un contundent crit d’atenció del que consideren una molt forta degradació dels drets a Itàlia. Ja han rebut el recolzament d’intel·lectuals com José Saramago, Dario Fo, Lella Costa i Beppe Grillo, entre d’altres i a la seva iniciativa s’estan afegint italians de tot arreu: tenen adhesions i gent que hi col·labora des de Brussel·les, Madrid, París i Atenes. Molts d’ells vindran a Barcelona per embarcar el 25 de juny rumb a Gènova. Han redactat un manifest que és interessantíssim, no us el perdeu clicant aquí.
En vaig estar parlant fa uns dies amb Carlo Andreoli, informàtic, i Paola Grieco, periodista italiana, tots dos residents a Barcelona. El que em van transmetre és sobretot la indignació que regna en una gran part de la comunitat italiana de Barcelona pel que consideren que està passant a Itàlia i la necessitat que senten de fer alguna cosa, d’aprofitar la perspectiva i la força que els dóna la distància per a recolzar els italians que “resisteixen” a l’interior:
“A Barcelona som una comunitat d’italians molt gran, la majoria professionals liberals que hem arribat aquí fugint d’una atmosfera insuportable a Itàlia”, m’explica el Carlo. “Per això neix Lo Sbarco, un moviment ciutadà de perplexitat, d’indignació cap a la situació de manca de drets que hi ha a Itàlia. Feia temps que italians de procedències i ideologies diverses ens reuníem i la nostra inquietud ara s’està concretant“.
Pel que m’explica no és un tema de partits polítics, la seva voluntat és realment molt més profunda, de preocupació pel país: “al vaixell farem una sèrie d’activitats (cinema i teatre) sobre aquests drets. I a Gènova hi haurà un equip de rebuda que organitzarà activitats a cinc places, una per cada dret: el dret a la casa, a la instrucció, a la salut, a una informació lliure, a un medi ambient net i saludable”.
Volen ser 1000 persones, un número simbòlic, “com van ser 1000 els garibaldins que des de Gènova van anar a Sicília i van recórrer Itàlia per fer-ne un país unit”.
El Carlo m’explica que volen portar “voluntat d’obrir finestres i de fer entrar aire nou a Itàlia”.
Com dic, seguirem molt de prop aquesta iniciativa dels italians de Barcelona, gràcies per explicar-nos-la i molta sort!
El desplegament dels mitjans de comunicació a Haití arran del terratrèmol ha estat impressionant i hauria estat impensable fa uns anys. Fins i tot hem pogut sentir en directe per la CNN els crits de desesper de les víctimes atrapades entre les runes dels edificis. A través de Twitter la mateixa cadena ha buscat supervivents i els han intentat posar en contacte amb familiars d’arreu del món.
També aquí, Antoni Bassas està expressant minut a minut el que veu a través de Twitter ( @3cat24aHaiti ). I Joaquim Ibarz va arribar el mateix dia que Bassas a Haití i ens ho està explicant per RAC1 i LV. Els mitjans es troben en un difícil equilibri, en un paper que de vegades està al límit de l’ètica (la mort en directe?), entre la voluntat de conscienciar i la lluita per l’audiència, que en aquest cas valoro positivament. Llàstima que en moltes situacions els periodistes hagin arribat als llocs abans que els equips d’ajuda, però suposo que s’està fent el que es pot.
Més enllà de l’enorme magnitud de la tragèdia, del record als morts i de la importància que quan la notícia passi l’ajut continuï, el cas del terratrèmol d’Haití com a experiència mediàtica també s’estudiarà a les facultats. Perquè els nous mèdia es poden utilitzar de moltes maneres: per provocar o justifucar guerres, per lligar, per buscar feina. En el cas d’Haití està servint per crear una conscienciació diria que sense o amb pocs precedents.
¿Algú sap quina és la forma més eficaç per fer aportacions que arribin directament als afectats per la catàstrofe del terratrèmol d’Haití? Però vull dir, estant segur que aquells 50 Euros que donen van directament a la causa. (la foto és del New York Times)
A la NPR he sentit una entrevista a Paul Johnson (Manchester 1928), un dels principals historiadors anglesos contemporanis. Parlava de la seva última obra que es diu simplement “Churchill” i que és un repàs a la vida del polític. Diu que una vegada a Churchill li van preguntar quin era el seu secret i que ell va contestar: “Conservation of energy: never stand up when you can sit down; never sit when you can lay down!”. Vaja que si podeu seure no us quedeu drets i que si us podeu estirar no us quedeu asseguts, la qüestió és conservar l’energia per quan sigui necessària, m’ha agradat! En un altre ordre de coses li han preguntat a Johnson quins eren segons ell els trets que van fer de Churchill un home d’Estats de les seves dimensions i ha respost: “Courage, Judgement and Willpower”, que jo entenc com a coratge, sentit comú i voluntat de poder, no? Diu que aquestes tres característiques són un “winning trio”, són guanyadores i que només poques vegades es donen juntes, només en els casos de grans homes d’Estat. Sents això i et quedes rumiant-hi…
Potser molts ja l’haureu vist fa uns dies, però em va cridar l’atenció la similitud de Mark Okoth Obama, el “half-brother” del president nord-americà, amb el seu germà. El vaig sentir parlar en l’entrevista que li va fer fa uns dies Larry King a la CNN, per presentar el seu llibre “Nairobi to Shenzen”. Una mica bla, bla, bla. Diu que durant molts anys va amagar el seu cognom Obama avergonyit per les coses que havia fet el seu pare però que ara l’ha recol·locat junt amb el seu nom. És clar, jo també ho hagués fet! A més, ni que no es fes dir Obama el seu físic el delataria, diu que tenen la mateixa mirada…
Més o menys tothom coneix la història: amb tan sols 23 anys Jean Sarkozy -fill del president francès- ha estat a punt de dirigir La Défense, el centre financer de França i el més gran d’Europa. Finalment ha anunciat que s’ho ha repensat i que hi renuncia, tot i que manté la seva candidatura a la posició de “administrateur”. I ho ha dit a l’informatiu del vespre de France 2, que presenta David Pujadas, periodista d’orígen barceloní, amb família a Sants. El seu és l’informatiu nocturn de referència a França, els polítics sempre hi van a fer declaracions en exclusiva, jo quan hi penso el miro per satèl·lit, a través de TV5. I permeteu-me un apunt final: aquest noi, que ara que s’ha tallat els cabells potser va més elegant però tan guaperes com abans, m’ha semblat l’ambició feta persona, ara volia presidir l’EPAD però ell el que vol és presidir França i alguna cosa em diu que tard o d’hora ho aconseguirà. David Pujadas li ha demanat si es volia presentar a les properes eleccions. Ell ha dit que “ara” no era el moment de parlar-ne. I d’altra banda suposo que esperarà a que el pare abandoni l’Elisi, no?
El Goethe Institut està enganxant cartells com aquest al centre de Barcelona, convidant-nos a participar el dia 9 de novembre en la celebració del 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Els rètols no ho detallen però a la pàgina web expliquen que ens conviden a brindar junts el 9 de novembre entre las 18:00h i la una de la matinada a la seva seu, que està al carrer Manso 24-28. Bé, per si de cas especifiquen: “us convidem a la primera copa”. De la segona no en diuen res! Fins que arribi aquella data s’hi fan tot d’actes i d’exposicions sobre el tema, per a més info cliqueu aquí.
© 2010 Time Out Group Ltd. Tots els drets reservats.
