Cròniques de Guillem Carbonell

El Teatre Victòria era ple divendres a la nit per veure l’espectacle Brodas Bros, inspirat en la cultura hip hop i d’art de carrer i que es va estrenar el dia abans. Diria que hi havia una presència majoritària o com a mínim molt significativa de públic jove (15, 16, 17, 18, 19 anys…) però també hi havia adults (20’s i 30’s) i pares (trenta-i-tants!).

L’hora i mitja que dura em va agradar i se’m va fer més aviat curta, sobretot per la seva frescor. Si us agrada seguir les noves tendències, veure coses diferents i que entren bé o és clar si us interessa el hip hop, val la pena. Però ei, no penseu que tot és hip hop. És sobretot art com de carrer.

Diria que no és teatre musical com l’entenem habitualment, ni tampoc un concert. És un espectacle musical que en part podríem trobar al al Covent Garden de Londres, a Les Halles de París o perquè no al Portal de l’Àngel. Però és clar amb una coherència de moltes parts juntes i posat dalt de l’escenari.

La companyia és dels germans Pol i Lluc Fruitós, la direcció escènica va a càrrec de Joan Gràcia d’El Tricicle, i la direcció de l’espectacle és del segon dels germans. Ah, i la foto és meva, feta una mica d’estranquis perquè crec que no estava permès!

Mireu, vaig anar fent unes anotacions al’iPhone que una mica resumeixen el que vaig veure, com flaixos de l’espectacle:

Vuit actors amb cara de felicitat; un públic entregat que ovaciona cada esquetx de l’espectacle (són breus, de tres minuts); joc visual; un saxo preciós; flauta travessera; seguiment de ritme a cop de palmes; el DJ penjat a dalt a la dreta, en una tarima; un gran bateria; i una gran bateria que fa ressonar el Victòria; decoració de fons: un ràdiocasette o similar i colors potents, vermell, blau, verd; fantàstics moviments dels actors imitant per exemple robots; i moviment corporal, dels músculs; voltes per terra; “backpackers” que es converteixen en capgrossos; tam-tam; els diferents estils del hip-hop; les 5 estacions de Vivaldi?;  joc de llums; cares il·luminades; i un grafiti fet en directe: “Hola, bienvenido al mundo de un escritor de grafiti”; olor a esprai per tota la sala.