Versió BETA
Loading ...
Si passeu per Rambla Catalunya 46 veureu que també aquí han buidat completament l’edifici i només n’han deixat la façana. Dic “només” i ja és molt, perquè deixar la façana em sembla una bona manera de conservar una estètica d’Eixample que és molt vàlida. Per cert, no em faria res viure en aquest edifici. Un cop reconstruït, és clar!
Com passa cada any coincidint amb el gran premi de Montmeló, la Rambla s’ha convertit a partir de les 6 de la tarda de diumenge en un anar i venir d’aficionats que havent gaudit de la cursa de cotxes han aprofitat les últimes hores del dia per visitar Barcelona. El temps no ha acompanyat gaire perquè mig-plovia i feia fresqueta. L’avinguda tenia avui un color groguenc (pluja i sol) i a estones s’ha vist l’Arc de Sant Martí.
Us heu fixat que l’Ajuntament està col·locant unes peces grogues a terra per a falcar els contenidors de recollida de deixalles? N’he vist per l’Eixample i per Pelai. Durant la setmana penjaré una foto on es vegin els contenidors falcats…
Si viviu a Barcelona potser ja hauran enganxat amb celo a l’entrada del vostre edifici aquest mapa, que assenyala els punts on podrem anar a votar sobre la Diagonal. A l’esquerra detalla on votar al districte, per exemple el pòster de la imatge correspon a l’Eixample, on he pogut comptar 13 punts de votació. Que ja és casualitat, si jo fos de l’Ajuntament n’hagués posat 12 o 14, com als edificis de NY que se salten el pis 13, però què hi farem, segons aquest pòster a l’Eixample es pot votar a 13 punts: Mercat del Ninot, Casa Àsia (!), la seu del districte, a l’ONCE (!), etcètera. No sé quina participació hi haurà però ei, en tot cas a mi que no em comparin la participació amb les consultes independentistes, eh, que aquesta vegada podrem votar durant 6 dies! De dilluns 10 a les 10h fins dissabte 15 a les 21h. Déu n’hi do, qui no voti serà ben bé per convicció! Si res no em fa canviar d’opinió, jo no aniré a votar, i vosaltres?
És precisament a persones com Joan Clos a qui està bé escoltar quan en diuen una de les seves, perquè les veritats se’ls hi escapen. En ple debat sobre la Diagonal i la història aquesta del referèndum he llegit a El Punt que ahir Joan Clos va declarar a Istambul: «És important veure quines possibilitats de túnels té la Diagonal, perquè algun dia pugui cabre-hi un sistema de transport massiu com el metro.» Doncs quanta raó que té, no? Algú està tenint en compte aquesta possibilitat? Us imagineu un metro de punta a punta de la Diagonal? Això sí que estaria bé i posats a ser ecològics i sostenibles, a la llarga seria la millor opció. Si fan obres tan complicades com l’AVE pel carrer Mallorca, perquè no una de molt més senzilla com seria un metro travessant la Diagonal? No sóc usuari del tramvia i si ho sou i m’equivoco, corregiu-me, però a mi no em sembla gens pràctic: és lent, ocupa espai, és una mica com un pas enrera, com un voler i no poder. Una bona línia d’autobusos pot fer perfectament de tramvia. En canvi el metro és el transport urbà per excel·lència i la Diagonal se’n mereixeria un: és ràpid, falla molt poques vegades, és constant, còmode, pràctic. I tant, volem un metro per sota la Diagonal i que es deixin estar d’històries! Una causa perduda, perquè els que ens governen fa temps que saben que volen fer un tramvia, aneu a saber per què.
Vèiem diumenge que algú havia fet pintades amb esprai a les parets de la caseta que el PSC ha muntat a Rambla Catalunya per fer propaganda de la consulta sobre la Diagonal. Curiosament no han tret les pintades, simplement les han tapat amb uns cartells. Suposo que és normal, sabent que la “campanya” acabarà aviat.
“Hereu 125.000 €/any nets + dietes” diu la pintada que li han fet a la caseta que el PSC fa dies que té a Rambla Catalunya per fer campanya sobre la consulta de la Diagonal. A mi d’això dels sous dels polítics no em preocupa tant la quantitat (és pública i ja m’està bé que els polítics que han de tenir tanta responsabilitat es guanyin la vida bé) com la part de càrrecs que no calen i tot el que pugui haver-hi de “xanxullo” al seu voltant, és això el que s’ha d’aturar.
El trasllat ha estat ràpid, els paradistes als que l’Ajuntament no va renovar permisos per vendre a Vila de Madrid ja estan instal·lats davant del MACBA. Però escolteu, estèticament això és una cutrada, no? Jo si de cas els hagués col·locat a l’altra banda i més a la vora d’Elisabets, no just davant la façana de l’edifici blanc. No sé, a mi em sona que volen matar dos ocells d’un tret i deixar els skaters amb menys espai.
L’amic Dani Cortijo ha publicat recentment part del seu blog “Altres Barcelones” en paper. El llibre es titula “Històries de la història de Barcelona” i és una magnífica opció per aquest Sant Jordi. Per això fa uns dies li vaig fer aquestes preguntes:
Com va sortir la idea de traslladar el contingut del blog a un llibre?
La idea, de fet, no va sortir de mi exactament. Quan vaig guanyar els Premis Blocs, hi havia gent que em preguntava si treuria un llibre. Un dia un amic em va dir que no perdia res per intentar-ho i vaig enviar un correu a diverses editorials plantejant una possibilitat de col·laboració. La majoria no em van respondre. La meva teoria es confirmava. Passats uns dies, vaig rebre la trucada d’en Martí Pallàs de Robin Book. Uns dies més tard, vam tenir una reunió i em van dir que els havia agradat el projecte i que el necessitaven abans de Sant Jordi.
El primer que vaig sentir fou una profunda emoció però també el pes de la responsabilitat que comportava que en Martí i l’editorial haguessin dipositat la seva confiança en mi.
Tot el que hi ha escrit al blog ho podem trobar al llibre?
No, no ho he posat tot, abans calia donar un sentit al llibre i acotar-lo. Amb l’editor vam arribar a la conclusió que el millor seria, de moment, centrar la publicació en una de les zones de la ciutat, en aquest cas la Ciutat Vella. Un altre problema, era que, per criteris editorials, al llibre no podia haver-hi el mateix contingut que ja estava penjat a internet, és per això que de les històries del bloc corresponents a la Barcelona Vella n’he hagut de triar unes quantes, millorar-les i en alguns casos ampliar-les i, a més a més, he afegit bona part d’històries noves.
Anima’ns a comprar-lo! Dona’ns 3 motius per fer-ho
1. Són històries rigoroses però curtes i intenses, van directes al gra.
2. Està pensat per a tots els públics, fins i tot per aquells a qui els avorreix la història.
3. Podràs “quedar-te” amb els amics amb les curiositats que hi trobaràs.
La primavera també ha arribat al camp de blat que hi ha a la plaça de les Glòries. Aquesta vegada sí, l’hem fotografiat ”just in time”, verd com si fos un camp de blat de la Cerdanya, només faltaria que hi deixessin anar algun isard, però millor que no donem idees.
En tot cas, mireu què maco que està l’únic camp de blat del món que es pot fotografiar amb la torre Agbar! Aquesta també podria ser la foto de la setmana…
A poc a poc el carrer Canuda va tornant a la normalitat després d’un hivern mogut i enfangat. Un pas important s’ha produït amb la recent retirada de les bestides de la façana “nord” de l’Ateneu Barcelonès. I mireu quin goig que fa! L’Ateneu continua el seu procés de restauració íntegra del vell Palau Savassona on tan a gust s’està.
Aquesta vegada se li ha de reconèixer que la ha encertat! És en Clife, el predicador més “underground” de la ciutat, que des de fa 33 anys no es cansa de passejar els seus peculiars eslògans pel centre de Barcelona. Qui no l’ha vist alguna vegada?
Com mostra la fotografia la seva última ocurrència és treure a passejar un ramat de bens de cartró per la Rambla. Que bo! És sens dubte la foto de la setmana!
Un centenar de veïns, membres i simpatitzants de l’Ateneu Popular Octubre del Poblenou, han fet diumenge al matí la seva novena botifarrada, molt centrada aquest any en el rebuig al 22@…
Hi havia diversos plafons informatius amb un ampli recull informatiu que exposava el que segons els organitzadors ha suposat l’especulació urbanística el 22@ pel barri del Poblenou.
La botifarrada també ha servit per presentar els nous locals de l’Ateneu.
Haguéssiu vist quina bona pinta feien les botifarres! Ara, jo he de reconèixer que hi he arribat per casualitat, després de fer una visita de diumenge al matí als edificis del 22@…
Centenars de barcelonins originaris de Bangladeix han omplert aquesta tarda la plaça dels Àngels per celebrar que han canviat d’any, ara estan al 1417. Diversos grups musicals han anat pujant a l’escenari per representar danses i cançons del seu país i fins i tot alguns joves s’atrevien amb un rap. He trobat a un amic que estava molt atent a la festa, diria que hi havia anat expressament: “És que tanques els ulls i és com si hi fóssis i nosaltres hi hem anat molts estius, porta molt bons records”. Home, la veritat és que amb els ulls oberts també semblava que hi fóssis! (Quan pugui penjaré un vídeo amb una de les actuacions). Per veure un vídeo cliqueu aquí.
Deia La Vanguardia avui que definitivament la Rambla es quedarà sense les parades d’animals que, depenents de la Boqueria, porten 150 anys per aquella zona. Es veu que José Ángel Cuenca, que gestiona cinc dels establiments i que tenia permís per a agrupar-los en un de sol de 40 m2 hi ha renunciat, molt a pesar seu, per problemes tècnics i comercials. Quins han estat aquests problemes? Tan se val, ja fa temps que algú va començar a complicar la vida d’aquests establiments i al final hauran aconseguit treure’ls. I què hi posaran a canvi? Establiments que vendran xocolata (de cacau, se suposa, que de l’altra ja en venen els ambulants), pel·lícules, llibres, gelats, DVD’s i dolços amb denominació d’orígen. Bravo. Diu que volen la Rambla pels ciutadans i ens munten tot un xou anomenat Rambleros venent-nos aquesta moto però jo tinc la sensació que ells passen de la Rambla pels ciutadans, és pur bla, bla, bla, volen la Rambla pels turistes i punt. Ja sabeu que des d’aquí hem defensat molt els turistes i de fet aquí es torna a evidenciar que el problema no són els turistes, el problema en tot cas és la política turística i saber què volem ser. Sóc conscient dels inconvenients d’aquestes parades però era de les coses més familiars que quedaven a les Rambles i s’hi podien aturar pares amb nens. Bé, ara els nens demanaran un gelat, és clar.
Al mateix lloc on s’acostumen a col·locar en “Messi” vestit del Barça i un “Ronaldinho” del Milan fa dies que s’hi guanya la vida un imitador de Michael Jackson. Fins ara no l’he vist ni ballar ni cantar, perquè no para de xerrar: que si ara veniu cap aquí, que si no us poseu allà perquè hi ha el pas de vianants, que si sisplau una moneda. I si li donen pocs diners diu: “ah claro, catalanes”. Però ja veieu que l’home triomfa i sempre té un públic abundant al seu voltant disposat a riure-li les bromes. Jo m’hi he estat el temps just de fer-li la foto i marxar.
Ara sí, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que col·locarà una tanca al voltant de la gespa de la plaça Vila de Madrid, per protegir-la. Recordeu que aquesta és una de les reivindicacions dels veïns i que aquí també la vam demanar fa temps, en veure que és l’única manera que la gespa es mantingui bé. Ja feia temps que es xiuxiuejava que passaria però ara ha sortit escrit en un butlletí municipal. En el seu moment vam tenir un interessant debat en aquest blog sobre la conveniència o no de tancar el lliure accés a alguns espais públics, aquí sempre hem defensat que de vegades sí que és convenient i la gespa de la plaça Vila de Madrid és un bon exemple! Una altra reividicació que serà atesa per l’Ajuntament és la instal·lació d’una zona de jocs infantils i la modificació de l’emplaçament dels bancs. Els veïns valoren aquestes informacions com a “positives” i diuen que ara “només falten els compromisos del quan i el com”.
(Nota: la foto és d’un acte a la plaça dels Àngels al setembre, no reflecteix on es col·locaran ara les parades, que no ho sé)
Els 14 artesans que fins ara venien els seus productes en parades instal·lades a la plaça Vila de Madrid han acceptat traslladar-se a la plaça dels Àngels i ja s’estan tramitant els nous permisos, segons informen fonts municipals. Tot i això l’Ajuntament es cura en salut i insisteix que aquest nou emplaçament “també té un caràcter provisional “com el tenen la resta de fires que actualment operen als carrers de Ciutat Vella, a l’espera d’un nou mapa i un nou sistema d’atorgament de llicències que reguli totes les fires i mercats de venda no sedentària” que hi ha a Ciutat Vella.
(Serà interessant observar on els col·loquen i sobretot com aprenen a conviure davant del Macba els artesans i les seves parades amb els vagabunds del fons de la plaça i els skaters que ara per ara n’ocupen una bona part. La versió oficial diu que “el Districte considera que la plaça dels Àngels és un espai privilegiat de Ciutat Vella i un excel·lent emplaçament per a aquesta fira, ja que té molta activitat i és un lloc amb una gran afluència de visitants i d’usuaris, atesa la proximitat de les facultats universitàries, dels museus i dels equipaments culturals que hi ha a la zona”).
Si passegeu per la part més baixa de Rambla Catalunya trobareu la magnífica exposició “Desvelos”, que la Casa Àfrica acaba d’inaugurar en el marc dels actes de commemoració del Dia d’Àfrica (encara falta, 25 de maig).
“Desvelos” mostra fotografies a gran mida de la camerunesa Angèle Etoundi Essamba: “Imatges que conviden l’espectador a desafiar la idea tradicional de la dona africana” que “té un paper fonamental en el camí cap el desenvolupament”.
Per cert: ara sí que ja podem dir que Rambla Catalunya s’està consolidant com a un espai d’exposicions a l’aire lliure, ja en van unes quantes i a més sembla un marc molt adequat!
Molt interessant, molt interessant, molt interessant. El que s’ha dit aquest vespre al CCCB donaria per a fer un blog monogràfic sobre el tema i tindríem material per a anys i panys. Serà difícil de resumir! L’urbanista Jordi Borja hi ha presentat el llibre “Llums i ombres de l’urbanisme a Barcelona” i per fer-ho s’ha envoltat de Lluís Permanyer (cronista), Mireia Belil (geògrafa i directora de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures) i Josep Ramoneda. Deixeu-me uns dies per reposar una mica les idees, properament penjaré uns vídeos i intentaré resumir idees que han sortit. La sala era plena de gom a gom, algú de vosaltres hi ha assistit?
La foto és del blog Barrinant a Ciutat Vella. Els veïns de la plaça dels Peixos i de la plaça Isidre Nonell (per entendre’ns, entre Portal de l’Àngel i la Catedral) fa mesos que reivindiquen “rescatar” la plaça per a ús públic, sobretot recuperar l’espai que ara ocupen les motos. Per potenciar la campanya van fer una calçotada diumenge passat. El mateix blog n’ha fet una crònica que explica totes les reivindicacions, la podeu llegir clicant aquí.
La reflexió va sorgir fa uns dies, en una conversa a l’Ateneu amb Neus Ràfols, responsable de comunicació de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Què vol dir “Volem un barri digne”? Em va deixar el testimoni de la pregunta i l’aniré contestant amb diferents exemples de com jo interpreto la paraula “digne”. Perquè és veritat que la paraula “digne” també és perillosa, digne no vol dir un barri com “jo el vull” sinó un barri on hi pugui viure gent diferent.
Primer exemple, no és propi d’un barri digne un on trobis dia sí dia també acumulacions d’escombreries com les de la foto, presa al carrer Joaquim Costa fa pocs dies. Està clar que no tot està en mans de l’Ajuntament…
Per segona vegada en partit de Champions hem vist el monument a Francesc Macià de plaça Catalunya envoltat de tanques i vigilat per la Guàrdia Urbana. Sembla que no volen que la gent se’ls hi coli a dintre. Estaran protegint la gespa? Jo no li trobo gaire sentit, però vaja, el seu motiu tindran.
A mi del tema de la Diagonal el que em fa por és que no sigui una excusa més per a gastar diners sense gaire control. És evident que la Diagonal l’han de reordenar, ara ningú s’hi sent còmode! Ni els vianants, ni els ciclistes, ni els quiosquers. Els cotxes, les motos i els busos van fent… Jo no hi faria una Rambla, quedaria tota l’atenció massa concentrada al mig. Ja m’agrada la idea de dos espais centrals per als vianants, com ara però reordenats i respectant els arbres, si pot ser. Que els endrecin, ens baixin als ciclistes a un carril ben serparat, a la calçada. Tramvia? Cotxes fora? Uf, no ho sé, se m’escapa una mica. De Rambla Catalunya sí que treuria definitivament els cotxes, carrils bici a banda i banda i au. Però, de la Diagonal? Torno al començament: crec que haurien de decidir els tècnics i no aquest xou que ens han montat: però que hi hagi un fort control de la despesa i de com es reparteixen els projectes. I els tècnics (amb el suport d’algú que li posi una mica de poesia i estima com en Permanyer) segur que faran bé la seva feina. Per cert, si en voleu saber més, passeu pels Jardinets de Gràcia, on han muntat una exposició.
Una vegada més ha estat impressionant veure l’allau de turistes que per Pàsqua ha tingut tota la ciutat. No sempre ha estat així, abans Barcelona quedava buida a l’agost i per Setmana Santa, va ser a partir del 94 que la cosa va començar a canviar, fruit dels Jocs Olímpics. I és que per Pàsqua ho he tornat a constatar: el “problema” dels turisme a Barcelona no és d’ells, és “nostre”! Els cutres som “nosaltres”! I entengueu un “nosaltres” col·lectiu, tenim la ciutat vella com la tenim, sovint fa fàstic, amb pixades ja al migdia, “hem” optat per un turisme de masses i els que venen saben que han d’amagar la cartera si no volen que els la robin. Però això (perquè els cutres som “nosaltres”, els gerents del tema) ningú no ho diu, el més fàcil és carregar contra els turistes que ens visiten.
Feu l’experiment: aneu a les Rambles, quedeu-vos quiets una estona i mireu la gent que passa. La gran majoria dels que venen són gent com nosaltres, amb menys o més diners però que arriba atreta per una ciutat europea que està de moda i la volen visitar. Després troben que un paio fa de Messi a la Rambla i se’l queden mirant, però si “Messi” és allà és cosa “nostra”, no d’ells. I si els trilers hi són dia sí dia també, també. Per aquestes Rambles que tant planyem (o pel carrer Ferran que veieu a dalt) no para de passejar gent maquíssima, joves “backpackers”, pares amb fills, jubilats, sobretot classe mitjana d’allò més estàndard. ¿Que també hi ha comiats de solter cutres, borratxeres nocturnes i festes a Salou? I tant, però si miréssim les xifres, segur que són relativament pocs i en tot cas venen perquè algú els munta les festes. ¿Que el turisme ha trencat el dia a dia d’aquells barris? Home, no crec que sigui aquest el problema, la dinàmica d’aquests barris ja s’havia trencat fa anys, potser sí que el turisme l’ha rematada però no han estat “ells” sinó la “nostra” (sic) política turística. Ells simplement paguen per venir i visitar, malgrat la crisi.
Aquestes són les pancartes més contundents contra els turistes que pengen actualment d’algun balcó a Barcelona. Les hem vist penjant de l’edifici que fa cantonada entre Avinyó i Comtessa de Sobradiel. A pocs metres de la moguda del carrer Escudellers. Diuen que el turisme és càncer i demanen en anglès que la gent deixi de comprar i vendre drogues. També insten l’alcalde Hereu a acabar amb la venda de drogues al Gòtic. La definició del turisme com a càncer és fins i tot més bèstia que el que deia fa més d’un any aquell cartell penjat a un quiosc de la Rambla, recordeu?
© 2010 Time Out Group Ltd. Tots els drets reservats.
