Versió BETA
Loading ...
A Berlín de mur ja en queda poc, tot just uns quants trams. Un d’ells és el de l’East Side, un quilòmetre de mur que és blanc pel costat occidental i que està decorat amb dibuixos per la banda que abans donava a orient. N’hi ha un que crida l’atenció, a mi em va agradar especialment. El signa amb data 2009 el dibuixant i il·lustrador Ignasi Blanch.
El mural és del 2009 i diu: “Parlo d’amor”. M’agrada especialment l’expressió de les cares.
A 15 € si en compreu un i a 25 € si us en quedeu dos. M’agrada perquè els dibuixos són xulos però també perquè a aquest artista i a d’altres de similars els he vist sempre, a la Rambla. I quan t’hi acostes fa aquella olor tan característica dels esprais, que et fa flipar…
Aquestes il
El nostre estimat artista del carrer les obres del qual hem vist tantes vegades aquest curs als carrers del Raval i del Born ha tornat a deixar petjada. L’obra de dalt la vam fotografiar unes hores abans que el Barça guanyés la lliga. Costa dir si l’artista és del Barça o no, prefereixo no definir-me al respecte perquè les interpretacions podrien ser múltiples.
Aquesta segona imatge la vam fer divendres passat i per si no podeu llegir bé el que diu, l’escrit comenta que: “el arte es basura, es una fístula en er culo a la ordenanza”.Sens dubte, estem davant d’un exemple d’art rebel, art de carrer i això en aquest blog ens agrada.
Potser us preguntareu: la caixa negra forma part de l’obra? No, és la caixa que servia per guardar els instruments del concert que després van fer els del festival Loop Barcelona.
La galeria N2 sempre opta per obres i artistes que no deixen indiferent…
… aquests dies hi exposen Suso33, Joan Saló i Vila-Escribanos. La primera foto és una obra de Suso33…
… i aquest és l’inconfussible estil de Vila-Escribano.
La sala d’actes de l’Ateneu era aquesta tarda plena de gom a gom de gent de cinquanta anys en amunt que volia sentir les paraules de l’arquitecte Jordi Bonet, director i coordinador de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família. El títol era ben explícit: “El projecte de Gaudí: La continuació de les obres del temple de La Sagrada Família després de Gaudí i la problemàtica de l’AVE”. Amb les seves primeres paraules ha volgut destacar el fet que l’obra és ben viva i que avança amb velocitat seguint o intentant seguir el mestratge de Gaudí, amb tots els peròs que hi volguem posar: “Per exemple avui, hem fet una prova de tota la il·luminació interior del temple amb les “làmpares” que Gaudí va projectar i de les va deixar els models a escala 1/10. No he tingut temps de portar fotografies, ja ho veuran d’aquí uns quants mesos. Explico això” ha dit Bonet “per dir que la Sagrada Família és una obra que està en plena efectuació, i ens hem compromès a poder-la tenir tancada dintre d’aquest any perquè pugui ser lloc de culte”. Després ha fet un repàs a la història del temple, al llarg període d’obres i al patiment actual per les conseqüències que sobre el temple puguin tenir les obres de l’AVE, que estan passant encara més a la vora dels fonaments del temple del que s’havia previst. Per desgràcia jo he hagut de marxar a una reunió de veïns, he tingut el temps just de fer la foto i d’escoltar la primera frase…
Molt interessant el debat d’aquesta nit al Cercle Artístic Sant Lluc! Al ritme que van, hauran d’anar pensant en trobar una altra sala pels seus debats! L’espai és gran però cada cop és més ple… A començaments de curs es van proposar dinamitzar la casa, incentivar el debat i atreure gent. De nou convidat per la Imma Casas he assistit una estona al debat sobre el “Model Absent”, lligat a l’exposició de la planta baixa del Palau dels Mercaders, a tocar del Mercat de Santa Caterina. Si recordeu, és el joc de fer una exposició de l’art sense model en una casa centenària que sempre ha viscut de dibuixar models homes i dones.
Avui han començat parlant els convidats, els joves artistes i comissaris de l’exposició Lua i Dario i l’Ignasi Aballí, que sovint treballa el tema de l’absència en les seves obres. Jo he arribat quan el públic (he comptat més de 60 persones) ja estava intervenint. Un dels principals temes de debat era el sentit de l’art contemporani enfront del més basat en figures clares. ¿No entenem l’art contemporani perquè no ens hem preparat o perquè els artistes no es fan entendre? ¿Perquè tanta extensió d’art no figuratiu?
De nou he identificat l’Oriol Nogués, el que fa anys (i panys!) va ser el meu professor d’art als Escolapis de Balmes, que entre d’altres coses ha dit: “El primer que s’ho ha de passar bé és l’artista. Que el públic no entèn el que fa? I què! Ell pinta i prou. El que passa és que si avui pintes figuratiu sembles retrògrad i no és això”. Li han rebatut aquest punt: “Les facultats són plenes de figurisme”.
L’Oriol Nogués també ha dit que el que importa és l’obra final “tothom sap que Domènech i Montaner no va posar les rajoles al Palau de la Música, però el que importa és el resultat final!”
La Imma Casas ha recomenat “mirar, mirar i mirar, com més mires , freqüentes i coneixes, més pots entendre i qüestionar l’obra. Sovint miro una obra i penso: em prenen el pèl? Això és art?”
Més coses que s’han dit? Com que no identificava els altres participants, en faig un resum anònim:
- Vivim en una època en que cada 5 anys sorgeixen noves maneres de veure el món, tot va molt ràpid, en tots els àmbits! És impossible estar al dia en tot
- Com ha de ser la pedagogia de l’art? Vivim en una època amb tanta diversitat que no hi ha models. Ja no val el model sinó el que fa cadascú
- Tots esperem que l’art ens doni respostes però no volem fer esforços, s’ha d’estudiar i estar al dia per entendre algunes obres
- No, no és l’espectador el que ha de fer esforç per entendre, és l’artista que ho ha de fer bé perquè l’espectador entengui! El plaer de veure…
- Però si veus un retaule del renaixement també se t’escapa molta informació, com passa amb l’art contemporani!
- La falta de regles internes mata l’art…
- Les exposicions clàssiques tenen èxit de públic i les contemporànies no, per què serà?
- Si l’art no és un problema, tenim un problema. L’artista ha de ser pervers, ha de provocar, ha de ser el problema!
- Però que l’art sigui el problema crea un cisme entre creador i espectador…
En fi, ja veieu que hi havia nivell i sobretot molta participació! Crec que continuarà, potser encara amb més gent?
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
Atenció que només teniu fins al 17 de novembre per veure l’exposició de Ramon Moscardó, un dels artistes clàssics a la Sala Parés (Petritxol 5). Val la pena anar-hi encara que només sigui per veure els dos immensos quadres que veieu a les fotografies: “Tibidabo” i “Barcelona” es venen per 14.000 € cada un.
(… és clar que sempre podeu optar per algun més petit i econòmic...)
Diumenge mentre tornava de l’exposició de Robert Capa i Gerda Taro vaig fotografiar la persiana que teniu a sobre , és de la cokteleria Remix i està decorada amb l’estil inconfusible d’en Kram i l’Owen, els grafiters amics d’aquest blog. El Remix és un bar que està al carrer de la Guàrdia Urbana, el que baixa del Mercat de les Flors cap al Paral·lel. 
I mireu per on, avui he rebut un mail d’en Kram que m’explica que el pròxim cap de setmana el seu taller farà 3 dies de portes obertes, en el marc de les jornades de “Tallers oberts al Poble Sec”. També explica que uns 20 tallers i estudis de producció artística del barri mostraran els seus locals i últimes produccions a qui ho desitgi. També anuncien que faran una edició limitada de serigrafies sobre paper, nous dissenys de samarretes i d’altres varietats!
El programa d’obertura del seu taller és:
Divendres, inauguració de 16:30h a 22:00h
Dissabte, obert d’11:00h a 22:00h i sessió de dj a partir de les 18:00h
i diumenge, obert d’11:00h a 22:00h
Estan al carrer Font Honrada, 38 del Poble Sec. I al Poble Sec també hi haurà tots aquests altres tallers oberts:
Hauríeu d’haver vist l’ambient que s’ha creat aquest vespre a la galeria N2 del carrer Enric Granados 61, en el marc de la inauguració d’una exposició retrospectiva de l’escultora avantguardista Aurèlia Muñoz. Ella estava asseguda en un racó al fons de la sala, copa de cava en mà, i tot de gent elegant se li acostava per felicitar-la. Se sentien converses que per exemple parlaven de Tàpies.
S’hi exposen obres de diverses èpoques, que estan a la venda. Els preus de les obres anaven dels 2.000 als 20.000 Euros. Com que jo no la coneixia en arribar a casa he buscat a Viquipèdia i es veu que Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926) és una artista tapissera, va estudiar a l’Escola Massana i ha treballat en la renovació del gènere tapís, basat en la investigació dels nusos i les robes antigues, reivindicant l’artesania i el teixit com a forma d’expressió cultural. 
Lluís Permanyer deia d’ella l’any 1990 que “ha arribat fins a l’extrem de compondre unes obres en les quals ens permet d’intervenir perquè en canviem les formes”. D’ella també es comenta que està en l’òrbita dels Fortuny, Gaudí, Miró, Tàpies o Barceló. Caram, i jo l’he hagut de veure i conèixer per casualitat, tot baixant en Brompton pel carrer d’Enric Granados!
© 2010 Time Out Group Ltd. Tots els drets reservats.
