Blog de Guillem Carbonell

Col·loco aquestes imatges abans de saber de què es tracta. Si algú ho sap que ens ho expliqui i sinó ja us ho diré més tard. En tot cas la “notícia” és que a la plaça dels Àngels hi han instal·lat aquests seients grocs que van signats per “VIENA” i que fan l’estada a plaça més còmode i entretignuda a la gent que hi passa i que hi patina.

Les fotos són fetes a una farmàcia de Puigcerdà, no ho vaig poder evitar, aquest expositor de Durex em va semblar divertit. Més enllà de l’eslògan frontal “Amb el futur, no te la juguis” em va cridar l’atenció el del lateral: “Pitxurri, crec que ens hem oblidat el paracaigudes!!!” I la frase final amb rima: “No t’ho prenguis a broma, posa’t la goma”. Amb les presses (com li expliques a la farmacèutica el motiu de les fotos?) i perquè per un motiu que no ve al cas, no els necessitava, vaig oblidar demanar el preu de la graciosa caixa de 3 preservatius. Que per cert, per una nit, és una xifra pràctica, no?

Heu vist aquests cartells? Jo n’he vist bastants pel centre de Barcelona. Inciten a anar a Igualada el 3, 4 i 5 de juny. A una mena de fira de venda d’estocs de primeres marques, REC.01. Roba d’Antonio Miró, Custo i Armand Basi entre molts d’altres. A la pàgina web expliquen: “Primeres marques obren una botiga pop-up al barri del Rec d’Igualada: un espai singular per vendre els seus estocs a preus radicals. Totes les botigues són efímeres: un cop transcorregut el REC.01 desapareixeran. Durant tres dies però, el barri del Rec respirarà moda, creativitat, tendència i cultura”.

Si viviu a Barcelona haureu vist aquesta campanya que fan tres associacions de locals contra la prohibició de fumar en els seus locals. “Defensem la nit”, diuen. No sé a vosaltres, suposo que hi haurà de tot, però a mi és d’aquelles campanyes que em fan molta ràbia. Primer perquè n’estic fart del fum als restaurants, bars i locals nocturns, és un fàstic. A la nit si surts la roba acaba fent una pudor que triga a marxar. Segon, pel to tràgic que utilitzen, és llenguatge d’aquell que el que vol és espantar i que tracta la gent d’estúpida. Vaja, que es deuen pensar que ho som. I tercer perquè intueixo que no és veritat, ans al contrari, èn els seus locals s’hi estarà millor i potser uns quants hi consumirem més. A aquest tipus de campanyes li hauríem de posar un nom: “escola tremendista” per ser suaus. (Per cert, em recorda molt la campanya que estan fent les sales de cinema contra l’exhibició de pel·lícules en català, també transmeten aquella idea de “deixareu de veure moltes pel·lícules perquè ja no les voldran exhibir a Catalunya”. Escola tremendista)

En ple debat sobre el burka a Lleida m’ha cridat l’atenció veure aquestes tres monges que per darrera (i en part també pel davant) recorden molt el que podrien ser tres dones musulmanes completament tapades. No és la meva intenció fer demagògia, és veritat que: 1) a les tres monges se’ls hi veia la cara pel davant (la cara i res més eh? Ni cabells, ni voltants del cap i a més aquest era un dels hàbits de monja més extrems que mai he vist pel carrer) 2) les monges se’l posen voluntàriament o en tot cas per imposició d’un ordre al que en principi han entrat per una barreja de pròpia voluntat i una suposada crida de Déu 3) d’alguna manera ja tenim incorporat al nostre xip cultural que els ordres religiosos poden anar vestits així. Però seria molt interessant entrevistar aquestes tres monges i saber elles què en pensen del vel i del burka. A mi el burka m’ofèn, no l’entenc i em sembla bé ser radical en prohibir-ne l’ús a Europa. Comprenc els arguments que per exemple utilitza el periodista Lluís Foix quan diu que decisions com la de Lleida en aquest moment no són necessàries davant un fenòmen més que minoritari i qye més aviat poden provocar l’efecte contrari al que busquen: que més dones portin burka. Però jo estic d’acord en deixar algunes coses clares, com per exemple que en llocs públics no és comprensible anar amb la cara tapada. (Per cert, tampoc no entenc els convents de clausura, també són una manera de tapar la cara ¿no? Certament també són molt testimonials…)

La Rambla Catalunya funciona tan bé que jo hi faria pocs experiments. Ja he dit vegades que per a mi és l’avinguda per excel·lència: barcelonina, familiar, de passeig molt més còmode que Passeig de Gràcia i molt més “real” que les Rambles! Un pròsper equilibri comercial, executiu i familiar. De tant en tant hi fan experiments, com la fira d’artesania que durant quatre dies ha ocupat la vorera central entre Provença i Rosselló. Hi podies comprar una mica de tot: titelles, anells, roba… Per quatre dies, ha estat bé.

Joves, adolescents i nens han fet de models per un dia a la plaça de Sarrià, desfil·lant amb roba de 16 botigues del barri. Els més grans si no eren professionals ho semblaven. El públic ha respost i gairebé ha ocupat totes les cadires que s’havien col·locat, en un ambient casolà però molt seriós i diria que efectiu perquè els estaven ensenyant roba que venen a les botigues que tenen al costat de casa.

L’escenari estava situat al bell mig de la plaça, amb vistes ni més ni menys que a l’església de Sant Vicenç, a la pastisseria Foix i al carrer major. L’ambient era fantàstic, la llum i la temperatura primaveral també. 

Molt bona idea això d’involucrar les botigues del barri en una passarel·la de moda organitzada en aquest cas per l’Eix de Sarrià. Les pròximes passarel·les de BCN Moda al carrer seran el 21 de maig a Sant Martí, el 27 de maig a la plaça Bonanova i el 28 de juny a Canaletes. 

Per cert, no hi han faltat els que presentaven la roba en bici! He tingut la temptació de pujar amb la Brompton però he pensat que millor quedar-me on estava.

A dos quarts de dues de la matinada d’avui dimecres 12 de maig el blog de vuitantamil  ha publicat el seu primer post. A falta de conèixer les persones que estan portant a terme la campanya, el blog 80.000 exerceix com a portaveu escrit de la campanya de la que tants adhesius i pòsters hem vist aquests últims dies per tot Barcelona. Al web no he vist de moment el nom de cap organització política o social que s’atribueixi la campanya, però sí que queda clar el marc en que es mou. Que per entendre’ns és un marc d’esquerra alternativa barcelonina, indymèdia, CUP o similar.

Els creadors de l’eslògan 80.000 s’ho fan anar bé per buscar preguntes al voltant d’aquest número: “80.000 Euros és el salari anual del segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona?” “80.000 quilòmetres es calcula que han fet en cotxe oficial els regidors en la passada legislatura?” “80.000 canapès va utilitzar l’Ajuntament pels seus actes de protocol durant l’any 2009?” N’hi ha una que està guixada, en relació a quanta aigua gasta l’Ajuntament per regar els parterres, suposo que perquè ja s’utilitza aigua freàtica. Jo si m’he de mullar, diria que és una campanya de les CUP de Barcelona. Però ei, no ho sé, eh? És només una aposta entre nosaltres, un petit joc, veurem. Per cert, com podeu veure a la foto de dalt i a la de sota, al blog hi han penjat unes quantes fotos publicades a www.guillemcarbonell.cat , perfecte!  De moment ja sabem una cosa que intuíem, la campanya té substància, li anirem seguint els passos fins a saber exactament de què va… 

A mesura que els adhesiuts i cartells de http://vuitantamil.blogspot.com continuen extenent-se per la ciutat creix l’expectació per saber de què tracta aquesta campanya. El seu Facebook  anuncia que en tres dies (potser ja dos, dilluns?)  se sabrà el secret. Estarem atents! Jo aposto per alguna campanya de grups alternatius… Bé, de fet si mireu als comentaris  del post anterior ja hi ha idees de qui pot estar fent la campanya, veurem!

En un tres i no res van i canvien aquestes lones gegants dels edificis. No fa ni una setmana que vèiem la de Calvin Klein que impressionava les turistes i ara ja no hi és. L’ha substituï aquesta de Coronita, que veieu a la foto, cobrint la façana de la joieria Bagués.

Si a la Rambla cridava l’atenció fa uns dies el cos mig nu, lluïnt calçotets Calvin Klein , de Fernando Velasco  , ara és HM qui ha col·locat les seves noies en banyador i de forma molt cridanera en plena Diagonal. Els publicistes d’HM han aprofitat l’opció aquesta que ofereixen últimament les parades de bus de Barcelona, TMB permet que quedin totalment recobertes de publicitat. Ja va bé que uns i altres vagin fent experiments, oi? Potser la capacitat de seducció d’aquestes noies ajudarà a reflexionar sobre què fer amb l’avinguda. Ah i el preu: tops biquini, 4,95€.

La incògnita encara no s’ha resolt, encara no sabem què hi ha al darrera del www.vuitantamil.blogspotcom i cada vegada veiem més adhesius d’aquesta campanya pel carrer. L’últim, el que veieu a la foto, a l’entrada dels Ferrocarrils de plaça Catalunya, la del costat del Zurich. Eleccions al Barça? Seleccions catalanes? Alguna moguda independentista? Aneu a saber, n’estarem al cas…

Baixant per Muntaner per la vorera Llobregat, a l’alçada de Calaf, a un pas de la pastisseria Baixas i del forn Roura, dues de les meves referències sibarites, he vist aquest adhesiu que anuncia un enigmàtic www.vuitantamil.blogspot.com . Quan hi vas surt el mateix missatge que fa pampallugues. No tinc ni idea de què és, algú ho sap?

Feia una mica d’angúnia veure aquests 7 gossos rodamóns dormint junts al carrer de Santa Magdalena de Gràcia. La foto és de dissabte a la nit i semblava que estiguessin esperant el seu amo. Ells rai, es portaven bé, de fet semblaven com mig drogats, allò que els castellans diuen “zombis”. Millor així, perquè al principi passar pel costat feia una mica de respecte. Després em vaig atrevir a fer una foto. I finalment la vaig fer amb flaix. Però ells no es van ni immutar.

Em queda el dubte de saber si era només el dia de Sant Jordi o si la “promo” encara dura. En tot cas, tots els sostenidors a 5 Euros o el que és el mateix: “All bras only at 5€”. Ah, i m’agrada aquest color taronja!

Davant el Macba avui al vespre no hi havia skaters, no sé si per la presència de la guàrdia urbana o per les quatre gotes que queien. No hi havia cap skater? Bé sí, n’hi havia un, però de cartró! No sé ben bé què hi feia, diria que l’estaven utilitzant per fer unes fotografies, la veritat és que quedava molt bé!

Puntuals a la cita primaveral, les dues tortugues mediterrànies del Jardí Romàntic de l’Ateneu ja han despertat. Tornen a ser al seu terrari, d’on les treuen cada hivern perquè puguin descansar bé, i s’hi estaran fins que correspongui. Avui se les veia encara bé però una mica adormides, com refent-se del llarg son. No saben la sort que tenen, diria que del seu càtering (tomàquets i enciams) se n’ocupa el bar-restaurant de la centenària entitat. Per cert, deien que fins i tot tenien una pàgina a Facebook, però no l’he sabut trobar!

“L’edifici històric de la UB ha estat tot el cap de setmana el centre de les jornades titulades “Decreixement, per la sostenibilitat i l’equitat”. Jo no hi he anat, només he vist la façana amb aquest rètol vertical que ho anunciava. Tinc amics convençuts no només de les bondats sinó de la necessitat del decreixement i posen exemples claríssims com el del sector de la construcció. “Créixer, créixer i créixer és insostenible”, em diuen des de fa temps. És clar que decréixer a sac també seria força suïcida. Si algú de vosaltres ha anat a les jornades, ens en podria fer cinc cèntims?

Com ja avançava ahir el Facebook d’aquest “cronista”, els tres canaris nascuts a Barcelona avui fa una setmana van aparèixer morts sota la reixa de la gàbia la tarda-vespre de dissabte. El dia anterior mostraven un aspecte sà, però els tres ocellets no van poder superar amb vida la sisena nit. Es desconeixen els motius de tan fatídic final d’una història que va començar ara fa 21 dies quan una canària comprada al carrer santa Anna va pondre el primer ou. La temporada de cria de canaris dura encara un temps més, aquest blog us mantindrà informats de possibles noves postes. Sobre i sota aquestes línies podeu veure les últimes imatges dels animalons, fetes el matí de divendres, quan res no feia sospitar que la cosa acabaria d’aquesta manera. La cria de canaris té la fama de ser una aventura de risc, com ha quedat demostrat novament.

M’agrada el joc lumínic nocturn de la façana de l’Hotel Room Mate de Barcelona, al carrer Rosselló cantonada Enric Granados. Segurament és un recurs fàcil d’aconseguir i que dóna alegria a aquest punt d’Eixample, mantenint a la vegada el to elegant que l’envolta.

La façana és obra de l’equip d’arquitectes Nadal Moneo amb l’ajut de l’interiorista Tomás Alía.