26 juny 2010
Avui per ràdio he sentit un escriptor nord-americà que sàviament deia: "En la vida les coses es divideixen entre aquelles per les que pots fer alguna cosa i aquelles per les que no pots fer-hi res" ("things you can do about and things you can't do anything about"). Evidentment del que es tracta és d'ocupar-se de les primeres.
_ _ _
25 juny 2010
Una amiga em diu: "És que els homes arriba una edat en que se'l hi en va l'olla. Veuen que es fan grans i volen aprofitar..."
_ _ _
De vegades al tren se t'asseu gent al costat amb qui veus que seria genial tenir una conversa. Per exemple ahir, jo estava llegint i dues dones van seure molt a la vora de mi, senyores grans. Una, parlant del seu gendre deia:
-"Aquest canvia de pensament com canvia la lluna"
Comentant el dinar d'on venien una diu que volia fer-se una foto amb un familiar però no s'ha atrevit a demanar-ho:
"Ell hauria d'entendre que ens fem vells i que cada vegada queda menys temps..."
Per la finestra veiem matolls i els camps de conreu del Baix Llobregat:
-"Mira, estan maques les ginestes, eh? Estan precioses!" diu una
-"Sí, i mira els pagesos encara, com cultiven carxofes"
Arribant a Barcelona una comenta:
-"Ja tenim aquí la nostra ciutat..."
_ _ _
24 juny 2010
Cada vegada que veig l'skyline del Fòrum el trobo més lleig. Una massa amorfa d'edificis. Per què no van planificar un skyline agradable? Jo hi hagués fet tot plegat més atrevit, més alt i esbelt. Un downtown de debò, una Défense! I en canvi de lluny més aviat recorda el ciment de Bellvitge. Per exemple trobo els edificis de la plaça Europa més atrevits i ben macos.
_ _ _
Durant la revetlla de Sant Joan vaig tenir una conversa sobre això dels edificis del Fòrum, de Diagonal Mar i de la plaça Europa amb un amic. També vam parlar de l'AVE i l'estació de la Sagrera. Ell estava indignat: "Torna a ser una decisió presa per interessos immobiliaris, perquè hi ha gent que hi vol guanyar diners. Però no és gens lògica! Abans haguessin pogut recuperar l'estació de França i fer el tren pel litoral. Però una parada central a la Sagrera només s'entèn pels interessos de sempre!"
Jo hi estic d'acord. A més, la gràcia del tren és que et deixi ben bé al centre de la ciutat, havia de ser a Passeig de Gràcia.
"I respecte la Sagrada Família, esperem que no passi res. Però és tan evident que no s'havia de fer passar el tren per allà!!!" em diu...
_ _ _
Un altre amic meu, veí dels barris antics de Badalona, es queixa molt del seu ajuntament. Diu que són "de lo pitjor". Que només cuiden els barris on la gent vota PSC. "Vés-hi i ho veuràs! Semblen Pedralbes! I en canvi mira aquí" em fa assenyalant la brutícia que tenim al davant. Jo crec que deu tenir raó.
_ _ _
Per cert que ell és un comerciant, i aquests dies que plovia tant em va recordar allò de "terra mullat, calaix eixut".
_ _ _
23 juny 2010
Avui m'he creuat per Barcelona amb el que va ser el meu professor de filosofia i tutor al COU Jaume Bofill, fa la tira (no diré quants anys!). Tot molt ràpid i no li he pogut dir res, tampoc no es deu enrecordar de mi però des d'aquí el saludo. El COU al Bofill (Escolapis de Diputació) va ser un any molt especial...
22 juny 2010
Heu vist l'últim anunci de Durex? A TV3 el fan just abans del TN vespre. Fa gràcia que diguin: "i ara aconsegueix un plaer encara més intens amb..." no he agafat el nom del producte!" Ara els condons i els líquids de Durex no només protegeixen de malalties i embarassos no desitjats sinó que a més donen més plaer, caram. És clar que això, sempre va bé!
21 de juny 2010
Ahir vaig viure una d'aquelles situacions que em revolten. A l'entrada del metro de Drassanes, L3. A la Rambla ja havia vist els venedors negres corrent amb els seus sacs blancs plens de coses per vendre. Tots joves i malgrat tot prou nets i arreglats. Els vaig tornar a trobar a l'entrada del metro, tots validant el seu bittlet com tanta gent no fa.
Davant seu, a l'altra banda de la "porta" d'entrada es van posar dos segurates amb cara de gos. De debò, els miraven amb odi i fàcilment podies interpretar les ganes que tenien que un d'ells es colés. Bàsicament per desfogar-se.
Un no tenia bitllet i va passar com va poder. El van treure fora a empentes. Us enganyaria si digués a cops, va ser a empentes, però de molt males maneres.
Em va impressionar la solidaritat dels companys negres que van carregar amb la bossa dels seus companys com van poder.
Avui en canvi, he vist dos joves saltant les reixes de l'estació de Renfe de Badalona i ningú no els ha dit res. I cada dia veig la tira de gent que es cola i els taquillers passen de tot.
Però aquí jo del que em queixo sobretot és de la mala cara que feien els dos guàrdies, ja dic, cara de gos rabiós.
_ _ _
20 de juny 2010
Un amic es queixa: "És que Barcelona no ha sabut conservar les coses antigues: ni les botigues, ni els monuments". Respecte les botigues diu que a moltes ciutats europees valoren els antics cafès, les antigues tabernes i en general els establiments que fa molts anys que existeixen. "Aquí en canvi pensem que tot s'ha de canviar, que les coses velles ja no serveixen. I és un greu error" diu ell. La conversa havia començat parlant de Bolonya i les seves muralles. Ell diu que fins i tot a Itàlia, tot i tenir moltes coses per mantenir, molts monuments que els hi cauen i moltes deficiències, ho conserven tot més. I que centre-Europa està ple de vells bars i botigues.
_ _ _
17 juny 2010
Diu que avui afusellaran un pres a Utah. Que el pres, condemnat a mort, ha demanat aquest sistema. I que efectivament és un sistema legal en aquell Estat nord-americà. Que bèsties.
_ _ _
A l'estrena del mag Lari al Coliseum m'he creuat amb Magda Oranich. Feia temps que no la veia "en viu" tot i que sempre m'ha agradat com pensa i parla. En el seu moment va passar d'Iniciativa a Convergència, crec que sobretot per l'amistat i el poder de "seducció" del seu amic Carles Campuzano.
_ _ _
15 juny 2010
Les ràdios espanyoles ho tenen difícil per a dir el nom de Sandro Rosell. Núñez, Gaspart i Laporta eren de fonètica senzilla. De /Russell/ en diuen "Rosel". És clar que a nosaltres també ens falta una "s". Però la fem sorda igualment /ru/ss/ell/. Per cert, m'estan agradant les seves primeres declaracions.
_ _ _
14 juny 2010
A Puigcerdà sempre aparco a baix, a l'estació i pujo amb l'ascensor-funicular fins el balcó de Cerdanya. Coneixeu aquest ascensor inclinat? Va moooolt lent i en hores punta sempre va ple. Només hi caben 12 persones. Però t'evites haver de pujar moltes escales.
Diumenge passat van pujar davant meu 11 nenes d'una escola francesa i una senyora de Puigcerdà. Les professores no hi cabien. Les nenes els hi deien a les mestres que hi pugessin:
"Allez, allez, montez"
Aleshores va intervenir la senyora gran de Puigcerdà que amb accent cerdà de generacions va dir pronunciar una frase contundent:
"Noies, les normes s'han de complir!!! Sinó després et foten!"
I és clar, les dues mestres es van esperar.
_ _ _
Ja dins l'ascensor érem les dues mestres franceses, una senyora catalana de Barcelona, dues bolivianes i jo. La senyora de Barcelona, d'uns setanta-i-tants, volia quedar amb uns amics a la tarda i amb fort accent català deia:
-¿Estáis en Puigcerdà? Pues no hagáis compromisos pero podríamos quedar esta tarde...
_ _ _
10 juny 2010
Un amic m'explica per sms: "Escoltat al bus per mòbil: 'Papá, cómprame el ABC, ¡que dan la bandera española!"
_ _ _
Fa uns dies vaig entrar al Célio, la botiga de roba. Venien samarretes de vàries seleccions de futbol. De l'espanyola però també del Brasil, el Marroc i Algèria. Van entrar uns àrabs, crec que marroquins, i van comprar una del seu país.
_ _ _
No sé si els lectors d'aquesta columna llegiu també el Twitter, estaria bé saber-ho per repetir-me o no fer-ho! Hi explicava fa uns dies una cosa curiosa que vaig veure: al passeig de la Rambla de Badalona uns nois van obrir un forat de clavegueram. Eren tres i ho van fer com si res. Jo vaig pensar: no s'hi ficaran! Però i tant que s'hi van ficar! Primer un, després el segon i finalment el tercer. Van desaparéixer clavegueram avall i l'últim va tancar la "porta". A pols va aixecar els braços des de sota i va col·locar la tapa a lloc. Què hi van anar a fer?
_ _ _
8 juny 2010
A l'Ateneu només hi ha una cosa que no està a l'alçada: els lavabos! Els de la sala principal són molt limitats, petitíssim el d'homes i més ample el de dones. Al d'homes es fa difícil fer res i a més fa una mica de fàstic. Intentes no tocar gaire el pany perquè l'imagines brut, aixeques la tapa amb la punta de dos dits, fas el que has de fer i surts ràpid. Per això els homes quan podem ens col·lem al lavabo de dones, que és més normal.
El cas és que avui he trobat una senyora gran fent cua. Els dos lavabos estaven ocupats i ella estava a la cua abans de mi. Ha quedat lliure abans el d'homes. Jo no li deia però d'alguna manera ella ha entès que jo la deixava passar per estar primera a la cua. I m'ha dit que no, que ella al d'homes no hi entrava, amb aquest argument:
-"Sé que hi ha senyors que es posen al de dones, però a mi això no m'agrada. No m'agrada".
_ _ _
6 juny 2010
He vist dues pel·lícules que m'han agradat:
Al Bosque, "Alicia en el país de las maravillas", en 3D. No hi anava gens predisposat i he rigut molt, la recomano.
Era dissabte a la nit i sortint del cinema hem anat a fer el toc per Gràcia. Al bar on hem entrat hi havia Pius Alibec, el propietari del restaurant Messopotàmia i autor del llibre biogràfic "Arrels nòmades". Que per cert, estava jugant a escacs.
D'ell sempre expliquen aquella anècdota: que un taxista li va dir "hábleme en cristiano" i ell es va posar a parlar en arameu, la llengua de Jesús.
_ _ _
L'altra pel·lícula que he vist és "The good heart", al Renoir Les Corts. Era una aposta arriscada, no en sabia res. I m'ha agradat molt. Europea, això sí, res a veure amb Hollywood. No us explicaré el detall de com acaba però sí que el final és molt europeu.
_ _ _
1 juny 2010
A veure si us agrada: fa un parell de setmanes jo anava caminant pel carrer d'Astúries, a Gràcia, en direcció a Fontana. Vaig observar que un senyor que era paquistaní o similar buscava alguna cosa per terra. Va l'home i aixeca una rajola, una que està just davant l'estació de metro però per la banda d'Astúries. I de dintre la rajola, de sota terra treu una bossa plena, però ben plena, de llaunes de cervesa. Com qui no vol la cosa (tot va ser molt ràpid) va posar la rajola al seu lloc i se'n va anar a vendre-les a Gran de Gràcia. Les vàries vegades que des d'aquell dia he passat pel mateix indret he mirat de reüll aquella rajola, o millor dit, la que crec que era aquella rajola. Però no he tingut els nassos (o per què no dir-ho, els collons) d'intentar aixecar-la! Si algú ho prova, que avisi. Penseu que la recompensa pot ser una bossa plena de llaunes de cervesa! Però si veieu que algú vigila, passeu, eh? Que no vull mals rotllos. Ja sabeu que aquesta és una columna que observa amb carinyo.
_ _ _
30 maig 2010
Ahir sopant un amic m'explicava que de tant en tant queda amb uns amics per jugar a póquer. Em va semblar exòtic. I mireu quina casualitat! Avui llegint els diaris veig una pàgina sencera a La Vanguardia dedicada al tema: "Aumenta en España el número de jóvenes que participan en juegos de apuestas. Póquer: no sólo un juego de adultos". Signa Salvador Enguix des d'Alacant.
_ _ _
28 maig 2010
Caço al vol una conversa entre dos homes grans. Un té vuitanta-i-tants i l'altre uns setanta. Parla el de 70:
-"Crisi? Jo no la noto, sempre he fet el mateix: cuidar per la meva estabilitat econòmica, física i personal. Per exemple, tinc una dona que cuida bé de la casa. Té els seus defectes però els he intentat arreconar. Si busques la perfecció no la trobes i no ets feliç. Per tant, has de buscar l'eficiència..."
No ho trobeu molt bo??? Tota una lliçó de vida, d'un estil de vida...
_ _ _
Ahir vaig veure una escola de Lleida passejant de nit per Barcelona. Dos professors amb els seus 30 alumnes d'uns 14 anys. Havien vingut a pasar dos dies a Barcelona, nit inclosa a un hotel. Feien cara d'estar-s'ho passant molt bé. Quina bona idea portar tota una classe a passar una nit a Barcelona, fàcil, proper i jo crec que se n'en recordaran!
_ _ _
27 de maig 2010
Copio literalment del Facebook del Ferri, un lector del blog, parla Ciutat Vella:
"És vergonyós veure dia sí i dia també com roben bolsos i carteres al barri. Cada cop són més descarats!! I també és vergonyós com la policia per no córrer 20 metres, passen del tema... Ara bé, no intentis obrir una llauna de cervessa al carrer!! Que t'envien els antiavalots! (Vendre-les sí que està permès sembla ser...)"
26 maig 2010
M'ha agradat un twit de @SergiXaudiera que diu: "La próxima adicción de Occidente son las bebidas energéticas y cafeínas para mantenernos siempre despiertos; siempre conectados a los medios; siempre consumiendo." Doncs crec que té raó, però com dirien els meus jefes: "I això qui ho paga"?
_ _ _
25 maig 2010
Una amiga em diu: "Ho sabies que es va cremar el Tívoli?"
El Tívoli és una xarcuteria-pastisseria de luxe i de tota la vida que hi ha a Muntaner amb Via Augusta, sortida Ferrocarrils "Muntaner".
-"Què va passar?" li demano
-"Es veu que va ser a les tres de la matinada, hi va haver un curt-circuit, per sort els bombers hi van anar de seguida però de moment el Tívoli està tancat" (això era dissabte)
Caram, ningú se salva d'aquests possibles accidents, ni tan sols el Tívoli.
_ _ _
24 maig 2010
Llegeixo un anunci de Grimaldi Lines: "Vive el puente de San Juan en Cerdeña" i entre d'altres detalls afegeixen: "Y en l'Alguer coincidirás con los eventos que conmemoran el 50 aniversario del "Viatge del Retrobament", gracias al cual se reanudaron los vínculos culturales entre Cataluña y l'Alguer".
Caram amb els de Grimaldi que s'hi fixen en aquest detall. La primera vegada que vaig anar a l'Alguer en Pascualino, un bogader de la ciutat, ens explicava com va viure ell aquell dia: "Va venir en Català i Roca, va ser un dia molt especial, tota l'illa va sortir a rebre els catalans".
També em va animar a anar a conèixer en Català i Roca al carrer del Pi, hi vaig anar i no el vaig trobar. I ara ja ha mort, llàstima!
Ja veieu el que dóna de sí, un anunci dels ferris de Grimaldi. Potser que hi anem, no?
_ _ _
23 maig 2010
Què bona la frase que li diu el periodista nord-americà Gay Talese a Francesc Perón, corresponsal de LV a NY: "Todo el mundo se cree reportero en Internet". Comprendreu que a qui escriu aquest blog se li han aixecat les orelles. No sé si heu vist fotos de Gay Telese però manté la pinta d'un reporter dels anys 30, una mica com l'estàtua de Bratislava que encapçala aquest blog: barret, corbata, elegància però allò que el veus i dius: reporter! M'agrada el que diu perquè té aquell punt d'involucionista i de cert, oi?
Gay Telese diu: "Déu meu! A Internet tothom pensa que és un reporter! I què hi ha de la qualitat? On falla la premsa és en no estar convençuda de la seva importància. Quan penses que The New York Times es ven per no res a Internet! Sembla que estan dient que no són prou bons. Es valoren molt poc a ells mateixos quan en realitat el que fan és molt car: enviar reporters a investigar a l'Afganistan! Aquest periodisme ha de tenir recolzament. No són blocaires qualsevol". Aquesta última frase la repetiré en castellà, com la transcriu La Vanguardia, que m'agrada: "No son blogueros cualesquiera" ¡Olé, què bo! Oi? Ja dic, m'encanta el seu involicionisme, jo l'entenc! Però què bé que poguem ser "blogueros cualesquiera" i jugar a ser reporters sense que algú ens hagi de dir si podem o no publicar. Després cadascú fa el que sap i el que pot i té la microaudiència que té ;D. Llegiré les seves memòries i us les explicaré, OK?
_ _ _
He escoltat una entrevista a Sean Hayes, el Jack Macfarland de la sèrie Will & Grace de la NBC. Es veu que fa unes setmanes va dir públicament que era gay. Però a mi el que m'ha agradat és el que ha dit a l'entrevista: "Isn't life about getting out of your comfort zone and do things you wouldn't do?". M'agrada el concepte aquest que la vida (també) és atrevir-te a sortir de les teves zones de "comfort". Per ser tu mateix, és clar.
22 maig 2010
És veritat el que deia avui Sílvia Colomé (de Lavanguardia.es) a l'Internauta de Catalunya Ràdio. Ha vingut a dir que no és raonable que per veure un vídeo en un diari digital abans ens haguem d'empassar 20 segons d'anuncis. Els anunciants han d'anar aprenent que els hi són més rendibles sis segons ben aprofitats que vint segons que no s'acaben mai!
_ _ _
21 maig 2010
Un amic ha anat a passar uns dies a Madrid. Li pregunto:
-"i quin ambient es respira per Madrid? Què es veu més, El País o El Mundo?"
Em contesta:
- "Hem comprat una aigua al Retiro, la dona del xiringuito llegia El País i he pensat, caram una progre! I quan ens ha sentit parlar català, ens ha contestat: u cinquanta! (era catalana!). Res, la resta llegeix El Mundo!!!"
_ _ _
20 maig 2010
He vist passar un autobús amb aquell anunci del PP en que l'Alícia Sánchez Camacho diu: "Baixarem els impostos. Poc després he arribat a casa i la ràdio parla constantment de la pujada d'impostos que haurà d'aplicar el govern espanyol "sobretot entre els que tenen més". Entre uns i altres ens tornaran bojos. El PP s'està lluïnt i el canvi de xip del PSOE és al·lucinant, com fer un gir absolut forçat pels esdeveniments i pels governs internacionals, després d'haver negat la realitat o d'haver estat un miop durant tan de temps. La postura de CiU sembla de les més raonables, Esquerra està com fora de joc i els d'Iniciativa deuen al·lucinar de veure que les enquestes els hi van bé, suposo que han donat la imatge que els seus votants esperaven d'ells.
_ _ _
18 maig 2010
Després de la gravació de l'Altra ràdio a Vilaweb que explico en un post, Vicent Partal ha ensenyat al públic present la redacció del carrer Ferlandina. I a mitja visita Partal ha explicat una d'aquelles anècdotes que tant m'agraden: "Un dia vam pujar amb en Jordi Vendrell i en Tísner a un taxi. Tísner anava com sempre amb l'ull tapat, el seu físic característic. Va dir: a tal carrer. I el taxista es va girar i li va dir: "Vostè és Tísner, l'he reconegut per la veu! L'escolto per ràdio". I en Tísner no parava de riure dient-li: "home, i no m'ha reconegut pel pedaç a l'ull?"
_ _ _
17 maiig 2010
Avui he vist un quillo parlant amb un segurata que portava gos. El quillo li deia: "¡Te traigo mi perro y se carga al tuyo, se lo carga a muerte!" El segurata aguantava el tipus sense fer-li gaire cas.
_ _ _
16 maig 2010
He anat a veure "Two lovers" al Floridablanca. Està bé perquè a més passa en un ambient neoiorquí, però a mi em posa una mica nerviós un protagonista amb dues amants i a qui li costa decidir si l'una o l'altra. Perquè si al menys en gaudís però és que ho pateix i t'ho fa patir. Però té gràcia i l'anglès s'entén bé.
_ _ _
Per cert, que al Renoir Floridablanca m'ha indignat un "detall": en els anuncis previs n'han passat un de les sales de cinema contra la llei del cinema. Van a espantar. "Això sí que ho diuen en català" m'ha comentat indignat un amic que m'acompanyava. L'anunci ve a dir: "Si s'aprova la llei del cinema vostè no podrà veure moltes pel·lícules que ara veu". Que els bombin! Per sort uns quants hem xiulat. Jo us animo a xiular ben fort, sobreot perquè et colen allà al mig un anunci que és provocador.
_ _ _
Ostres, i per cert: mirant els pròxims mesos, els pròxims anys, quina incomoditat i quina impotència a la vista de Catalunya a Espanya. Perquè a veure, el que seria del tot il·lògic és que el PSOE guanyi les pròximes generals a Espanya, seria un cas raríssim, avui El País ja publica una enquesta que dóna 9 punts al PP. Però ja veieu quina alternativa ofereix el PP als espanyols, en comptes de presentar-se amb una cara moderna i neta ja veieu com està. I nosaltres que ens ho mirarem impotent, tenim les de rebre per tots costats. I tampoc no fem pinta d'espavilar del tot, d'acord hi ha les consultes però és que la nostra reacció hauria de ser de masses i això no s'acaba de veure, més aviat anirem tirant com poguem...
_ _ _
15 maig 2010
En un bar m'arriba la conversa de dues noies angleses. Treballen a Barcelona així que parlen en anglès però van afegint paraules castellanes i alguna en català. En un moment determinat una li aconsella a l'altra "la dieta de la remolacha".
-"You should try it!"
-"Oh, what's that?"
- "A lot of sex and less food"
Així que de cara a l'estiu anoteu, que diu que és una dieta segura: molt de sexe i menys atipar-se de menjar.
_ _ _
Ah, m'ha vingut al cap una altra cosa de les que va dir José Luís Nueno a la conferència de fa una setmana. Sobre la inseguretat i el turisme. Diu que amb la que està caient el turisme és or. I que què és això que cada dos per tres robin a turistes! Nueno pensa que hauríem de ser implacables amb els que roben a turistes i que ho hauríem de ser ja, ràpid.
_ _ _
14 maig 2010
Al tren una dona repassava aquest matí unes notes que havia escrit en ordinador i s'havia imprès. Hi anava afegint comentaris en boli.
Jo només he pogut veure el títol del document i la primera anotació, deia: "Varias cosas que puedo hacer para trabajar por mi cuenta: 1) crear mi marca".
Ho escric aquí al xafarder perquè en el fons jo he xafardejat i per això us ho puc explicar, però de fet no em digueu que no donaria per un bon post!
Seguint el meu estil el titularia: "Tendències / Creix el nombre de gent que somia en crear la seva pròpia marca per sobreviure la crisi".
És veritat oi? Una crisi contundent que ens agafa en plena època Internet on la xarxa et permet fer coses pel teu compte. El que és difícil és treure'n rendiment econòmic, és clar. Però segur que hi ha moltíssima gent reflexionant en el mateix sentit que la dona del tren. Sens dubte és una tendència però no sé a quanta gent li deu estar sortint bé, si pogués buscaria gent que ho estiguin intentant i els entrevistaria...
_ _ _
12 maig 2010
_ _ _
Avui ha estat nit d’homenatge a Ramon Calabuch Batista, àlies Moncho, “el rey del bolero”. M’he acostat un moment al Palau de la Música on tenia lloc l’acte, a fora hi havia un parell de cotxes oficials i uns quants policies que esperaven les autoritats assistents al concert. Jo no tenia entrada i no he pogut entrar però en volia deixar constància d’alguna manera i ho faig amb aquest breu text. Em va agradar molt veure’l actuar fa uns mesos en l’homenatge a Joan Baptista Humet, necessitem molts Monchos!
_ _ _
He rebut aquest missatge: "Este jueves 13 de Mayo a las 20:00h nos manifestamos en el centro de Barcelona por la re-apertura de Burdel 74, necesitamos todo vuestro apoyo y por supuesto vuestra presencia. Comenzaremos la marcha en la puerta de Burdel 74, en la Calle del
Carmen 74 en el Raval de BarcelonaAgradeceríamos que copiarais y pegarais este texto en vuestro muro, para
hacerlo circular. Muchas gracias a todos"
_ _ _
11 maig 2010
De pel·lícula, a la Ronda Universitat a un cotxe particular i conduït per gent de paisà li han posat una alarma al sostre i s'ha convertit en cotxe de policia camuflada!
_ _ _
Que amb la que està caient, surti una enquesta del CIS que digui que el PSOE recupera posicions i es posa a només un punt del PP vol dir el que ja sabem, que la política a l'Estat Espanyol està fatal.
_ _ _
10 maig 2010
A mida que vagi recordant nous detalls, completaré des d'aquesta columna el que dic al post sobre la conferència del professor JL Nueno.
Per exemple, Nueno va comentar que ara que la gent es queda més a casa està pujant molt la venda de rentavaixelles, que es manifesta com un producte anti-cíclic. Perquè és clar, si surts menys a sopar a fora embrutes més plats a casa. Total, que compres la màquina que et renti els plats, diu que està passant.
_ _ _
Un lector m'ha escrit dient: "Aquest cap de setmana he vist que la històrica farmàcia del carrer Ferran, prop del McDonalds,ha desparescut. La portava un senyor molt gran i aquest cap de setmana he vist com la buidaven i feien reformes. De moment, però mantenen els rètols antics. Desconec quina botiga hi posaran ..."
M'hi he acostat aquest matí i efectivament l'estan com arreglant però un rètol aclareix que tornarà a obrir, així que sembla que per sort és una falsa alarma. Gràcies per la info!
_ _ _
7 maig 2010
Molt interessant un debat que he caçat al vol en una ràdio nord-americana. Hi surt un periodista de la CBS i una del Huffington Post.. El primer defensa que informativament hem caigut en el caos, que amb infinita informació a la xarxa (els hi té mania sobretot als blogs) la gent està menys informada. El seu argument és que abans uns mitjans seleccionaven el més important i la gent estava informada. En canvi ara la responsabilitat de triar informació ha caigut en el lector i com que la gent és mandrosa està menys informada.
"¿I on eren els periodistes quan Collin Powell ens venia la moto de la guerra contra el terror?" ha dit la periodista del HPost.
Però vaja, un debat molt interessant entre un periodista clàssic que pensa que estem caient al caos i una jove que se sent còmode a la xarxa i que creu que ara podem estar millor informats.
_ _ _
Jo com sempre penso que el tema és buscar un equilibri i sobretot, buscar referents també a la xarxa, oi?
_ _ _
4 maig 2010
A la NPR, la ràdio pública nord-americana, aquest matí han entrevistat Jordi Savall. El músic estrena avui l'espectacle "Jerusalem", a Nova York. Savall ha explicat que és un espectacle mediterrani, de barreja de cultures molt pròximes. I que per a inspirar-se va passejar per tots els barris del Jerusalem vell. A mi els cants que han reproduït per ràdio em sonaven a Maria del Mar Bonet, però cantaven en hebreu i en àrab. (a veure si el blog Llumanera de NY en fa una crònica!)
_ _ _
2 maig 2010
Per la CNN he vist l'anunci de Turkish Airlines i el Barça. M'ha sorprès, l'heu vist? Jo no l'havia vist abans. Surten els jugadors del Barça, un a un, no sé si tots però sí molts, entrenant i en primers plànols, també de Guardiola. L'anunci acaba amb el logo de Turkish Airlines i el logo del Barça de costat. Un anunci curiós.
_ _ _
Per cert, a mi Istambul sempre m'ha agradat molt. I quan em dedicava a exportar, els turcs eren dels meus millors clients i molt seriosos. Es rentaven les mans amb colònia al mig de les reunions: venia una noia i ens posava colònia a les mans. Sempre em servien una menta o un te a mitja reunió. Compraven, distribuïen, venien molt i sempre, sempre pagaven.
_ _ _
Ara que és veritat que accostumava a anar-hi en Ibèria, té un vol directe de Barcelona a Istambul i per un cop els que pringuen són els Madrid que fan escala a Barcelona. Amb Turkey no viatjava gaire sovint.
_ _ _
I recordo que els policies de l'aeroport d'Istambul miraven el bitllet i deien: "Ah, Barcelona?". I recitaven de memòria l'aliniació del Barça.
_ _ _
1 maig 2010
És veritat, Jordi Estadella era Tito B. Diagonal, aquell personatge que representava un noi pijo de la part alta de Barcelona. Jo no el vaig sentir a Ràdio Joventut (com recordaven alguns avui) sinó fa molts anys crec que en el Protagonistas de Luís del Olmo. Quan he sentit que algú ho comentava el seu nom m'ha traslladat a èpoques ben passades...
29 abril 2010
El científic Stephen Hawking advertia fa uns dies "don't talk to aliens". Vaja, que intentem evitar parlar amb al·lienígenes. Ho vaig llegir a The Sunday Times, l'article explicava que Hawking està convençut que d'al·lienígenes n'hi ha, que gairebé segur que existeixen, matemàticament toca que n'hi hagi. Però recomanava que no els busquem, literalment deia que "hem de fer el possible per no buscar-los", que trobar-los només ens portaria problemes. Sabeu? Jo penso igual que ell, quines ganes de complicar-nos la vida, poden ser alts i forts.
28 abril 2010
Tinc una amiga que està convençuda que això de que el futbol arribi en diferit per la TDT treu força als ànims que puguis enviar des de casa. Perquè si animes quan les coses en realitat ja han passat, no serveix de res! Ja pots anar cridant... Això si creus en la possible transmissió d'energia des de casa fins al camp, és clar. Ella hi creu.
25 d'abril 2010
He anat a esmorzar a Petritxol, a la granja La Pallaresa i m'han servit una ensaïmada d'ahir dissabte, ben seca i dolenta. De fet hi he pensat a mitja ensaïmada:
-"Aquesta no és d'avui! Serà que diumenge no en tenen del dia?"
Tenia més ganes d'esmorzar ràpid i seguir camí que de queixar-me i fer-me notar. Així que no he dit res.
Però en sortir he comprovat a la porta, allà on les exposen totes, tenien dues safates: una amb ensaïmades fantàstiques d'avui, de 2 cm d'alçada i una plena d'ensaïmades d'ahir, de màxim un centímetre, es veuen primes i resseques.
Dues conclusions: una, que no em tornarà a passar; i dues que els de la Pallaresa es deuen creure molt llestos però fent això en veritat són ben curts.
Total, que si hi aneu qualsevol matí vigileu que no us encolomin una ensaïmada seca. Jo el proper dia, a triar aniré a la Viader.
_ _ _
A casa meva les ensaïmades seques les torràvem, amb torradora d'aquelles que van al foc de la cuina i quedaven ben bones. Si almenys haguessin fet això i a meitat de preu!
_ _ _
24 abril 2010
M'escriu una amiga, sobre Sant Jordi i les meves cròniques de l'enterrament de Samaranch: "Guillem! Tu els reis d’espanya i el Pujol, però jo ahir també vaig tenir un petit encontre amb la Terribas!!!! Si, si!!! comprant llibres als Jardinets de Gràcia!! Totes dues vam començar a demanar a la mateixa dependenta, i vam tenir un moment d’aquells “no, tu, tu...demana tu...no tu, tranquila....” fins que en va aparèixer una altra i ella donant-me dos copets a l’espatlla em va dir una frase del tipus: “Mira ara en tenim una per cada una...” i va començar a demanar llibres i més llibres..."
Continua la meva amiga: "Em va agafar un rampell de vergonya i amb veu bastant més fluixeta del normal vaig demanar el llibre que volia regalar, les “113 paraules per salvar”, del Carod-Rovira, amb la mala sort que no el tenien... Més avall, però, ja vaig aconseguir el llibre. Buffff!"
22 d'abril 2010
_ _ _
Cada dia surt una notícia d'església i pederàstia, què fort. I atenció que només s'està parlant d'una cosa molt bèstia i delictiva, que suposo que no deixen de ser casos "puntuals". Però us imagineu si es parlés a fons de la vida sexual dels capellans? Vull dir de la "normal" i legal, amb gent adulta, homes i dones. D'això ningú no en diu res i si hi ha casos de pederàstia imagineu quants casos hi deu haver de relacions sexuals adultes, legals però igualment hipòcrites en relació al que prediquen! És que em xoca que d'això no se'n parli només perquè és legal...
_ _ _
Cada dia hi ha més granges d'aquestes que també venen pa. Pa precuit que els hi porten i que només han de posar uns minuts al forn. Una de les principals marques de pa precuit es diu Fripan.
Fa uns dies el "flequer" d'una granja on vaig comentava en veu alta:
"Jo flipo amb fripan, flipo amb fripan!"
De fet encara ho feia rimar més modificant una mica el nom: "Flipo amb flipan", deia.
Es veu que li donen molt bon servei i que el pa surt bo.
_ _ _
21 d'abril 2010
Mentre anava en bici per Badalona m'ha vingut un estornut:
-"Atxís!!!"
Has de vigilar per on vas, pq tanques els ulls unes dècimes de segon.
Una senyora que tenia de cara i que no coneixia de res m'ha dit:
-"¡Jesús!"
Bé, de fet ha dit: "Jezú!"
I jo li he dit que gràcies i he seguit camí.
_ _ _
He sentit un seguidor del Barça recriminant-li a un de l'Espanyol que juguin tan bé contra el Barça i no contra d'altres equips:
"¡Anda´que jugáis así contra el Madrid!", li deia
19 d'abril 2010
_ _ _
Dissabte, mentre escoltava els crits de Puta Barça al camp de l'Espanyol vaig recordar el meu tiet Francesc. Ell era soci del Barça i em col·lava a general al Nou Camp, fins que amb l'ampliació el van enviar més amunt i sobretot assegut i ja no em podia col·lar. Llavors jo em vaig fer soci uns quants anys.
Un dia de derbi a Sarrià em va portar a casa d'uns amics seus que vivien davant del camp de l'Espanyol. Des del balcó veien 3/4 de camp, "només" es perdien el Gol Nord, que quedava tapat per la graderia.
I recordo perfectament que allà el tiet Francesc em va dir: "És que l'Espanyol s'equivoca. Si es digués Atlètic de Catalunya o algun nom semblant compartiria l'afició amb el Barça, però dient-se Espanyol no té res a fer".
Bé, em direu que això és discutible però hi ha un fons cert, amb aquests mals aires l'Espanyol no passarà mai de ser un club sense més rellevància de la que té. Potser sí que aguantaran com un equip que va a la contra de la resta del país però amb la seva actitud tan hostil, segurament provocada per com els ignora la resta del país, s'auto-marginen. Quan van estar a punt de baixar a segona érem molts els que no volíem que els passés, i a més amb aquell estadi tan fantàstic per estrenar. Però molts s'ho pensaran millor la pròxima vegada.
En resum, jo crec que el meu tiet tenia raó. Per cert, que ja fa anys que vam llençar les seves cendres al mar de Sitges, però del que et deien els tiets que et cuiden de petit te'n recordes tota la vida. I fins i tot ho expliques i els hi dones la raó.
_ _ _
Ah, i no sé què farà el Barça enguany, si guanyarà la lliga o la Champions, o no. Però faci el que faci jo em treuré el barret. Són una delícia, esperem que els acompanyin els resultats però sinó els haurem de fer igualment el passadís d'honor.
_ _ _
No sé si el PSC pot interpretar algun dia que li interessa una Catalunya independent. Aneu a saber. Era una mica aquella teoria d'Esquerra en el primer tripartit, arrossegar el PSC cap a posicions sobiranistes. A mi em semblava una idea absolutament il·lusa però quan veus el desastre del que està passant amb l'Estatut, l'actitud cavernícola del Tribunal Constitucional i en general la visió rònega que els espanyols tenen de Catalunya penso que qui sap, potser (i dic potser, eh?) si Espanya insisteix sí que algun dia el PSC veurà que aquesta Espanya ja no li surt a compte. No només no és del tot impossible sinó que segur que bastants ja ho estan pensant. Vaja, jo si fos ells ho pensaria i ara mateix no sabria ben bé cap a on tirar.
_ _ _
Amb tota aquesta situació que cansa i molt de l'Estatut i el Constitucional li dono la raó a En una cosa li dono la raó a Esquerra en això de voler fer tripartit.
18 d'abril 2010
Ahir vaig trobar la meva àvia, de 95 anys, llegint el diari com fa cada matí. M'agrada comentar amb ella els temes d'actualitat.
-Has vist què fort el caos aeri pel volcà d'Islàndia?
Com passa sovint, em va sorprendre amb la seva resposta.
"-Sí i tant! Em recorda que la meva àvia sempre explicava que l'any 1883 van arribar cendres a Barcelona del volcà Krakatoa. Fruit d'aquella explosió va desaparèixer una illa a prop de Sumatra i ja ddic que ella va veure com n'arribaven les cendres a Barcelona..."
_ _ _
17 abril 2010
Déu n'hi do l'avís per a navegants de Xavier Sala i Martín a La Vanguardia, l'heu llegit? Es titula "Crisis (19): el tsunami que viene" i copio l'últim paràgraf:
"El sector financer espanyol ha sortit relativament il·lès de la primera onada de la crisi motivada per la fallida de promotores immobiliàries i constructores. En els pròxims mesos veurem quina capacitat de resistència tenen...davant el tsunami que s'acosta".
_ _ _
15 abril 2010
A una amiga meva li han entrat a robar a casa. Van trobar l'habitació remoguda i li han robat quatre peces de cert valor que tenia, sobretot el valor sentimental d'un anell de compromís. Diu que una veïna va veure els lladres i va avisar els Mossos però quan aquests van arribar els lladres ja havien fugit, deixant rera seu un pis tot remogut.
_ _ _
L'Emilio Fonta es queixa en una carta a LV que diumenge passat va veure un vagabund al carrer Capitan Arenas assegut a terra i demanant diners mentre parlava per mòbil. ¿Nous temps o com diu ell "pícaro pedigüeño"?