Versió BETA1 setembre 2010
Últimament no fan més que obrir fruiteries! N'hi ha una a cada vorera o gairebé! La majoria estan regentades per immigrants. Jo últimament i per comoditat hi estic comprant, els preus són pràcticament els mateixos que al mercat. Llàstima que de vegades demanes coses i no t'entenen. Per exemple, fa uns dies vaig demanar si tenien moscatell/moscatel i la noia, que no va parar de somriure i de tractar-me bé, no sabia de què li parlava...
_ _ _
Heu notat quina oloreta fa la vorera del davant de la botiga Stradivarius del carrer Pelai? Recorda molt i molt al que fa Abercrombie a la Cinquena Avinguda, oi? Suposo que a La Maquinista també ho faran, això de "ruixar" tot l'entorn amb el seu perfum...
31 agost 2010
El tema del turisme gai a Sitges és brutal, jo crec que no para de créixer. Un cosí que feia temps que no venia a la "Blanca Subur" ha al·lucinat. -"Mira allà estan fent cruising!". Bé, diria que a la nit en fan a tot el passeig. Són gais d'una estètica molt determinada: molt catxes i d'una edat que els permet pagar-s'ho, de 30 en amunt i sobretot de 40 en amunt. A la nit mig poble sembla una discoteca d'ambient. Jo sempre he conegut Sitges com una destinació turística homosexual però és que a més ara és turisme "de massa" gai. No tinc xifres però segur que està creixent; i la proporció d'ocupació gai als principals hotels de Sitges (Calípolis, Subur...) és altíssima. En diuen especialització en un sector! I aquest és dels que hi deixa molts diners. A veure si m'inspiro i en faig un post...
_ _ _
D'altra banda us recomano que un dia qualsevol a la una de la matinada feu el recorregut de la Rambla, hi ha moments brutals! Sobretot en el tram de Colom a Ferran. A mi el que més m'agrada és quan m'ofereixen haixix i maria. Del haixix només en pronuncien el final: "xix, xix?" Algun dia demanaré quan val i ho posaré a la secció de Sibarita: "El haixix va a XX Euros a la Rambla davant del Liceu".
_ _ _
30 agost 2010
Quan de petit el meu pare em portava a passejar per la Rambla (amb una mica d'ironia i amb ganes encara em deia, "baixem a Barcelona?" En realitat, simplement agafàvem el tren de Sarrià...) m'explicava que hi havia moltes rambles: la dels ocells, la de les flors, la dels estudis... Ara n'hem perdut una. El que no sé és com li hem de dir ara a aquell tram "nou". La Rambla dels turistes? No, perquè dels turistes ho és tot, i seria confondre la part pel tot. S'accepten idees, podria ser un primer sorteig de la nova temporada d'aquest blog: com li hem de dir ara al tram entre Canaletes i Portaferrissa? Idees a guillemcarbonell@gmail.com. Ja pensaré un premi. És clar que sempre li podríem dir "la Rambla dels tril·lers".
_ _ _
Per cert, porto dies pensant en el pobre Quim Monzó. Jo sempre he dit que a mi els turistes no em molesten i que en tot cas la culpa del model turístic triat és nostra, no d'ells. Però en Quim Monzó, que ja fa anys es queixa del model, espero que no hagi passejat gaire pel Gòtic aquest estiu. Que si veu l'allau creixent-creixent de gent que hi ha, li donarà un patatús. I ens ha de durar molt!
28 d'agost 2010
Feia temps que no seia a les escales de plaça del Rei i ahir a la nit ho vaig fer amb uns amics. Abans ho fèiem molt sovint! La plaça és l'escenari únic de sempre. Quan hi vam arribar, a tres quarts de 12 de la nit, hi havia dos nois (grandets, de vint-i-tants) jugant a futbol. Cops de pilota forts a banda i banda que ressonaven contra les parets de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. També contra la nova porta de reixes però ni les pedres de la paret ni el metall de la porta no semblaven patir. Sobretot les pedres, que han vist passar tantes guerres, semblaven ignorar els forts cops de pilota.
-"¿Quieris servesa, biar?" ens deien per un costat
A les escales de la plaça del Rei hi trobes de tot: una parella d'enamorats amb abarques, una colla de joves que semblava sentir-se com a casa (hi deuen ser cada sovint), tres paquis venent cervesa.
A quarts d'una una parella d'urbans entren en moto i fan una ràpida volta de reconeixement per la plaça.
-"Estan marcant territori" diu una amiga
Efectivament, els venedors de cervesa marxen i deu minuts més tard els urbans aparquen les motos davant de l'Antiquari, el bar de la cantonada. Tot molt lentament, fan patent la seva presència. De darrere la figura metàl·lica que hi ha a la plaça prenen i s'emporten una bosseta plena de llaunes de cervesa.
La terrassa de l'Antiquari és plena, sobretot de turistes. Els urbans parlen una estona amb la gent de l'Antiquari i nosaltres ja marxem cap a casa.
_ _ _
27 d'agost 2010
A meitat d'agost vaig tornar a Barcelona d'un viatge, vaig arribar a l'estació de Sants. Quan tornes a Barcelona la repasses de dalt a baix i te la mires una mica amb ulls renovats. En general em va semblar una ciutat neta i endreçada. Amb una gran excepció, Ciutat Vella. Tot el districte (Born, Gòtic, Raval) i per extensió algunes zones col·lindants (gran part del Poble Sec) de seguida està brut, deixat, amb escombraries al carrer, amb pixades. M'incomode i m'indigna molt aquesta despreocupació pel cor de la ciutat. I em sorprèn que siguin incapaços de posar-hi remei. Que hi passa molta gent? Sí, és clar, quina sorpresa. Però que hi posin els recursos necessaris no? Que estem en crisi? Aquest argument no és vàlid, el problema ja hi era en temps d'opulència.
26 d'agost 2010
Impagable la imatge que vaig veure ahir en una platja de Sitges. Una dona d'uns 60 i tants anys, molt grossa, que feia top-less i que dit sigui de pas tenia uns pits descomunals. La dona va i es fica un gos blanc de mida mitjana en l'entrepit i a desgrat del ca es fiquen tots dos a l'aigua de mar. Hauríeu d'haver vist la cara del gos, ja dic que no era un gos d'aigua. Passant dels gustos del seu animal, la senyora va anar fins ben al fons i, aleshores sí, el va deixar anar.
El txutxo (perquè era això, un "chucho") no s'ho va pensar dues vegades, va col·locar el seu cos en posició de 45 graus perfectes respecte el terra i amb cara d'anar al límit va posar motor a tota marxa cap a la sorra de la platja.
Allà l'esperava el marit de la dona, molt més en forma que ella. I la senyora va seguir els passos del seu gos però molt més lenta i, ja dic, amb una contundent massa que l'empenyia cap endavant, ara ja alliberat del pes del gos.
La història no acaba aquí perquè, aleshores, vaig jo i surto de l'aigua. Amb tan bona sort que pels pèls no vaig trepitjar la caca de gos, grossa i marró clar, que l'animal havia deixat a la sorra, pràcticament del mateix color. Em va anar d'un milímetre.
A unes 10 metres uns senyors comentaven l'escena: "I a sobre el gos va, es caga a la sorra..."
Vaja, que no era jo l'únic que em vaig fixar en tot plegat...
_ _ _
També fa uns dies, a l'aigua amb uns amics un va dir: "Espero no trobar cap tàmpax!" Va ser dit i fet, en sortir hi havia un tàmpax flotant.
25 agost 2010
_ _ _
M'expliquen que va ser molt xulo el contrast entre la processó que portava la bandera a casa del pendonista de la Festa Major de Sitges i l'ambient del carrer del Pecat. El pendonista té la casa en aquest carrer (el carrer dels 3 noms: de l'1 de maig, del 2 de maig o del Pecat!). La processó el va travessar enmig l'ambientàs que cada nit viu aquest carrer. Diu que la barreja posava la pell de gallina.
_ _ _
24 agost 2010
Mentre aquest blog escalfa motors em plantejo el manteniment o no d'aquesta columna. Twitter, l'estàtus de facebook, fins i tot Trumblr fan una funció similar.
Però malgrat tot jo en aquest espai lateral esquerre del blog m'hi sento molt còmode! I per tant, la mantindré: crec que pot complir una funció diferent a totes aquelles eines i complementària als posts del blog.
Així que sigueu tots benvinguts a la nova temporada de la Columna del xafarder!
Loading ...
(Pròximament crònica i vídeo)
La sala Sagarra de l’Ateneu s’ha omplert a vessar aquest vespre per escoltar les paraules i el recital de poesia d’Antoni Canu, poeta alguerès que presentava el seu últim “Itinerari poètic”.
Ha estat preciós, no us perdeu el vídeo, sobretot la part del seu discurs (comença cap a la meitat de l’enregistrament). Canu és el senyor de la corbata vermella.
Tags: Cultura i espectacles
Aquesta entrada es va enviar el dissabte, novembre 28th, 2009 a les 0:43 a la categoria Cultura i espectacles, L'Alguer, Llibres, Països Catalans, Vídeos. Podeu seguir els comentaris a aquesta entrada amb RSS 2.0. Podeu respondre, o enllaçar-la des del vostre web.
© 2010 Time Out Group Ltd. Tots els drets reservats.
Efectivament, va ser ,a més d’un acte molt emotiu , un recital d’un gran nivell amb un format molt encertat. Les veus de Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna van donar volada als versos d’Antoni Canu.
Rafel
La Cerdanya des de Can Fanga