8 febrer 2010
_ _ _
Diu que França tenia l'any 1960 200.000 cafès tradicionals i ara només 30.000. Han estat substituïts per cafès en franquícies. Ho han comentat a l'informatiu de France 2. Aquí està passant 3/4 del mateix, tot i que últimament sembla que els cafès de sempre resisteixin més, no? Jo fa anys que no entro a un Starbucks, i consti que m'agraden, sobretot quan faig turisme. Però són massa cars. En canvi sí que vaig a d'altres cadenes com Il Cafe di Roma i m'agraden. Però res com algunes cafeteries de sempre, no pas totes.
_ _ _
Mentre estic comprant el diari, La Vanguardia, al quiosc sento que un home de trenta i tants li diu a la seva amiga:
-"Yo a la muerte no le tengo miedo, porque cuando yo estoy ella no está, y cuando ella está yo no estoy. ¡Vamos, que nunca he coincidido con ella en la misma habitación!"
Home, és una manera de mirar-s'ho.
En canvi avui amb una amiga parlàvem d'una de les morts recents mencionades fa uns dies en aquesta columna i em deia:
-"Jo pensava que estava preparada per la mort, que no em feia por, és una cosa natural. Però amb el que ha passat he vist que no ho estava, no estava preparada, he plorat molt, ara ja estic millor però he plorat cada dia. I no ens n'adonem fins que passa. Hem d'aprofitar el que tenim, i disfrutar, nosaltres que podem".
És una altra manera de veure-ho, o millor dit és una forma de viure-ho.
És veritat que la mort està lluny del nostre dia a dia fins que ens toca a la vora. Suposo que sinó ens tornaríem bojos.
7 febrer 2010
Diria que les gavines, enteses com a rates voladores de Barcelona, ja van adonant-se que l'hivern està avançat i li comencen a perdre la por, si és que mai li han tingut por. Saben que encara farà uns dies de fred però també que ja queda menys perquè arribi el període en que regnen gran part del cel de la ciutat. Ho dic perquè des de fa uns dies torno a sentir com criden amb força per l'Eixample, com marcant territori, reconquerint-lo de cara a l'època de cria. També n'he vist una menjant porqueria amb tota tranquilitat a la Rambla, precisament al mateix lloc on habitualment es posen els tril·lers. Llàstima que no he tingut temps de fer la foto, però ja hi haurà altres ocasions.
_ _ _
Tenia una tieta àvia, la tieta Antònia, que sempre presumia de no portar ulleres. En tenia unes, però guardades a l'armari i poques vegades en sortien. Això sí, ella per llegir el diari, La Vanguardia, utilitzava una lupa de moltíssims augments. I a mida que es feia gran el paper, la lupa i l'ull cada vegada eren més a la vora els uns dels altres.
M'hi ha fet pensar el senyor que ara mateix seu davant meu a la biblioteca de l'Ateneu. Un home gran, que llegeix el diari i sí que porta ulleres per fer-ho. Però no li deuen augmentar prou la vista perquè les complementa amb una lupa d'un centímetre de vidre. Els titulars els llegeix sense lupa, però quan decideix que la notícia val la pena utilitza aquest pràctic artilugi per a llegir la lletra més petita.
Quan jo sigui gran crec que també utiliitzaré lupa, dóna un toc ben especial, una mica "cutrillo" però interessant.
_ _ _
6 febrer 2010
A Passeig de Gràcia amb Aragó sento crits. Veig un taxi amb les portes obertes i dos que semblen turistes en surten mig corrent. No fan mala pinta però el taxista se'ls mira indignat i diria que abans els ha cridat. Han marxat sense pagar o ha passat alguna cosa rara. I per cert, el taxista porta un cartellet enganxat al vidre que deia: "No al intrusismo, fuera pirateo, los taxis decimos: Basta ya!" La campanya que ahir us explicava en aquesta mateixa columna.
_ _ _
Ser famós, famós de debò, d'aquells a qui pràcticament tothom reconeix, segur que té moltes compensacions de tot tipus però deu crear una sensació molt rara. Passejar i veure que la gent et mira, o que dissimula però després quan ja has passat es gira sense que el vegis que ho fa. No saber qui et reconeix i qui no dels que et vas creuant...
Hi he pensat avui que he vist Toni Soler comprant a un supermercat. És una cara que ens és tan, tan familiar, que la gent el veu i gairebé el saluda. De fet venen ganes de posar-te a parlar amb ell!
Però és clar, ell no coneix els que passen pel voltant, els que el veuen i el miren.
Uf, deu ser bastant incòmode! Sort que vivim en un país on es respecte bastant la intimitat dels famosos: la majoria de la gent fa com si no res, o simplement li diu fluixet a la parella: "Mira, el Toni Soler!"
_ _ _
5 febrer 2010
Ho vaig dir a començaments de curs i insisteixo: a la nit l'informatiu de ràdio que amb diferència m'agrada més és la tertúlia de La Nit a RAC1, de 22 a 23h. Molt millor que la de la d'Hora 25 d'Àngels Barceló a la SER i que la República de Joan Barril a Catalunya Ràdio. Els contertulians del programa de Xavi Freixes són diversos i parlen de tot plegat, també de política però no estan obsessionats per la partitocràcia.
_ _ _
I precisament a la tertúlia de la Nit a RAC1 d'avui han entrevistat el Sr. Josep Maria Soto, president de l'Associació per un taxi sostenible. Reclamen una reducció en el 40% de la flota dels taxis a Barcelona. I que es persegueixin les activitats de persones que ofereixen serveis de transport sense la corresponent llicència. Jo cada cop agafo menys el taxi i quan els agafo cada vegada em semblen més cars. Per no res ja et cobren 10€ de dia i especialment de nit.
_ _ _
Parlant d'aquests transportistes "il·legals" ha mencionat els que ofereixen serveis a les entrades de centres comercials. És veritat que l'última vegada que vaig anar a Ikea a la Gran Via de l'Hospitalet a l'entrada em van donar vàries targes de serveis de furgonetes per transportar els mobles. Al principi em va sorprendre però em va semblar una bona idea. A més, en els taxis no hi caben els mobles. Tot i que al final vaig acabar llogant el servei ofert per la pròpia Ikea.
_ _ _
4 febrer 2010
Ahir va pujar al tren tota sola una senyora cega, amb un pal blanc plegable. Va seure a poc a poc al primer seient que va trobar, va fer un gest com d'alleugiment pel lloc trobat i va començar a plegar el bastó. En quatre o cinc trossos. Va posar les mans sota el bolso que duia al davant i va agafar ben fort el bastó doblegat. El volia tenir ben guardat i protegit fins que hagués de baixar. Impressionant la seva força de voluntat. Cada vegada que veig un cec espabil·lant-se sol m'emociono, no ho puc evitar.
_ _ _
Cada vegada hi ha menys caixers de La Caixa a mà pels que anem a comprar a la Boqueria. Primer van tancar el de dintre el mercat, que anava tan bé. Ara han fet el mateix amb el de la plaça de Sant Galdrich (o Galderich?). Només queden dues opcions: el caixer de la Rambla on sempre hi ha cua lenta; o dur els diners de casa, és clar. Entenc que La Caixa vulgui tancar oficines però m'estranya que elimini aquests caixers que tanta gent utilitzava.
_ _ _
I parlant de La Caixa. Fa dies que somric cada vegada que veig aquests cartells que pengen de les oficines amb el missatge: "Fes mòving". L'heu vist? Crec que és una campanya junt amb la secretaria de Joventut o similar animant els joves a viatjar. Però és que el text està tan a la vora de "Fes mòbbing" que ja dic que no em puc estar de somriure o fins i tot de riure...
_ _ _
2 febrer 2010
Mireu què bo, un lector m'ha enviat aquesta notícia que ha rebut: "m'ha semblat que t'agradaria molt!", i tant, moltes gràcies!
"En La Coruña hay un blog hiperlocal --con dos años y cerca de 1,5 millones de visitas-- que es citado constantemente por los medios tradicionales. Vivo en ese barrio de Los Rosales (unos 15.000 habitantes) y os puedo decir que a pie de calle la gente considera al blog como "su periódico". De hecho, cuando sucede algún acontecimiento, al estilo de sirenas de policía o bomberos, la gente en la panadería comenta "sea lo que sea, en cinco minutos lo ponen en el blog". Y así es. La participación es bestial y decenas de lectores (cámara o móvil en mano) ejercen de corresponsales de lo que sucede delante de su portal. Y no exagero. Creo que es muy valiosa esa cercanía que brindan los nuevos medios, porque es información que afecta directamente a cada lector. En mi opinión, la tendencia que triunfará a nivel de audiencias y publicidad es precisamente la información hiperlocal. Aquí la dirección: www.barriodelosrosales.es
30 gener 2010
Per segona vegada en pocs dies he anat d'enterrament, aquest cop al d'un amic massa jove per morir. La vetlla del cos i el funeral s'han fet al tanatori de Les Corts, entre el Camp Nou i el Princesa Sofia. Entre nosaltres, a triar prefereixo les vistes del tanatori de Sant Gervasi, el mar, la ciutat, l'aire fresc i fred d'aquests dies...
_ _ _
Quin coratge el de la germana que ens ha adreçat unes paraules sobre la vida! Del meu amic mort n'ha destacat la seva fidelitat a l'esperit de la joventut, a l'esperit d'infantesa, a l'infant que va ser i a l'amor. I d'aquests dies que viu la família ha subratllat l'amor que estan rebent per totes bandes.
_ _ _
Quan veus el cos d'un amic mort d'una banda tot trontolla, et quedes de pedra, sembla impossible, és ell però sembla un altre i plores, li dius que l'enyores.
D'altra banda et fas més radical en l'essència de la vida, de la teva vida: primer estar bé amb tu mateix, segon estar a la vora dels altres, "aprofitar" els amics i la família, passar-t'ho bé amb ells; tercer, mantenir-te radicalment fidel als teus objectius de la vida, anar cap a ells. En aquests moments ho veus claríssim. Després, la vida és complicada, és clar.
_ _ _
28 gener 2010
Per circumstàncies de la vida he hagut d'anar al tanatori de Sant Gervasi a acomiadar un familiar estimat.
I fins i tot en aquestes circumstàncies hi trobes elements per a la Columna del Xafarder.
La primera planta del pàrking era plena. Plena? Bé, quedava un lloc per aparcar, que ningú no havia gosat utilitzar, concretament la plaça número 13. Tothom havia preferit deixar la plaça 13 d'un tanatori lliure i baixar al segon pis del pàrking.
_ _ _
El tanatori està bastant aïllat, té bones vistes des de Collcerola sobre Barcelona i només uns edificis residencials que l'envolten. Hi pots comprar pastes i begudes però al vespre el bar tanca. En aquest context i en plena conversa un familiar va dir: "mal lloc per morir-te de gana!" No sé si el doble o triple sentit era buscat o casual. Però efectivament, és un mal lloc per morir-se de gana.
_ _ _
Mai havia passat davant el cementiri de Sant Gervasi i he trobat curiós veure que hi ha tot de casetes amb els seus balconets que donen directament al sostre d'uralita del cementiri. Això sí, totes les casetes tenen el seu jardinet amb llimoners i similars.
_ _ _
Al voltant del cementiri de Sant Gervasi també hi ha bastants edificis de luxe, alguns amb pisos en venda i amb grans jardins comunitaris. L'hivern en aquesta zona de la ciutat era avui ben viu, vent gèlid.
_ _ _
27 gener 2010
Al tren un noi parla per telèfon i li diu al seu interlocutor:
"És que tu sí que vas negociar bé el 'fixo' en el seu dia, que és el que s'ha de fer. Que sinó després s'ha d'anar pidolant".
Quanta raó que té!
_ _ _
Veure les àvies de l'Eixample em produeix una doble sensació d'emotivitat i tristesa. A l'edifici de davant de casa viu una, la veig cada dia. Al matí treu els periquitos al balcó; al migdia mira el Telenotícies (ho sé perquè a l'estiu posa el volum a tope); i al vespre torna a mirar les notícies de TV3. Sempre està sola, se la veu bé i autònoma però sola. Físicament em recorda la meva àvia Montserrat cinc anys abans de morir. Quan alguna vegada la veig pel carrer me la miro però és clar, no li dic res.
_ _ _
25 gener 2010
He vist les pancartes de "Volem un barri digne" que pengen d'alguns edificis de plaça de les Glòries. L'eslògan que es van inventar els veïns del Raval es va exportant a d'altres barris que el necessiten, aquest lema pot fer història.
Loading ... |
| De Blog 2 |
Loading ... Loading ...Vots totals: 34
Loading ...
He vist per primera vegada obert el nou Zara de Portal de l’Àngel, del que tant es va parlar fa uns mesos en aquest blog! La veritat és que així de nit i il·luminat fa bona pinta. A la façana hi han fet un joc d’inclinacions que m’agrada. I quina puntualitat, eh? Just in time for Christmas. L’heu vist? Ja tenim una cosa per explicar als nostres néts: aquí hi havia el cine París! Fa per cançó de Serrat, per quadre de Moscardó i per pel·lícula de Marc Recha!
Tags: Barcelona, Tendències
Aquesta entrada es va enviar el dimecres, novembre 11th, 2009 a les 0:52 a la categoria Barcelona, Tendències. Podeu seguir els comentaris a aquesta entrada amb RSS 2.0. Podeu respondre, o enllaçar-la des del vostre web.
© 2009 Time Out Group Ltd. Tots els drets reservats
Ha,ha… que punyaleres les darreres paraules… i que encertades!
I jo em pregunto… encara hi ha a l’altre cantó del carrer l’àntic edifici Zara?? o es que volen aconseguir el total monopoli de Portal de l’Àngel? en sí, si ho pensem tret de l’H&M (que també deu ni do l’imperi que té) la resta és tot d’Inditex.
Salutacions des de ben amunt!
A mi m’avorreix molt aquest edifici, però com ja vaig dir no em sembla una mega-tragèdia… ara que, aquesta façana que s’han marcat és una horterada impressionant.
bé, deu ser l’alcohol, però a qui vull enganyar. aquest edifici és una puta merda.
Ie, vigila què dius que vindrà l’Arquitecte amb A.
Àngels, jo havia llegit que aquest altre Zara el transformarien en alguna altra marca d’Inditex, uburque vaig llegir, però també n’hi ha un altre allà, o sigui que ves a saber.
[...] tarda havia anat al Zara Paris (enllaç al cronista del poble), hi he entrat per motius estrictament arquitectònics, però he comprovat [...]
Estic fins els nassos que l’Ajuntament t’esbronqui pel color de persiana de casa teva i, alhora, permetin alegrement la destrucci