Versió BETA
Loading ...
Si entreu en alguna església de la ciutat veureu que a l’entrada ja hi han penjat els rètols de l’arquebisbat que conviden a fer costat a Benet XVI quan vingui a desginar basílica la Sagrada Família. La foto mostra el cartell de Sant Pere de les Puel·les, a la Ribera. L’eslògan triat és un clar “Amb el Papa a la Sagrada Família”. Tot plegat succeirà quan hauran passat tot just dos mesos des de l’arribada de les màquines perforadores al temple. L’espectacle el tenim assegurat!
Una idea que tinc per aquest curs és explicar-vos com es veu la ciutat des d’alguns bars que aniré triant i als que repetiré visites durant el curs, locals especials i amb història als nuclis vells de la ciutat. He començat per Sant Andreu i en aquest estava clar que el bar adequat era el Versalles, al carrer Gran, que va estar a punt de tancar però per sort de moment s’ha salvat.
El van reobrir a començaments d’estiu i la veritat és que ha quedat molt bé! De seguida veus que els d’Estrella Damm no han volgut repetir l’error de “regalar” locals a Moritz, com va passar amb el Velódromo. En el cas del Versalles la Damm és a tot arreu: a la porta d’entrada, sobre la barra central, als tovallons…
Hi vaig anar un migdia, a dinar. El menú, bastant bo, costa 8,75€. Tot i que el local estava força ple vaig poder seure sense haver reservat taula. I quines converses se sentien? Doncs la veritat és que ben poques però al menys vaig passejar una mica per Sant Andreu i vaig veure coses que s’estan fent, com les obres de la plaça Orfila!
Sorprèn entrar a una botiga i veure que tenen tota una paret dedicada a recordar els seus orígens! És el que m’ha passat quan avui he entrat a fer dues fotocòpies a la copisteria Boada, del carrer Comtal 66. El que més m’ha cridat l’atenció és el que veieu a la fotografia, dos fragments de metralla i l’explicació del seu orígen: “de la bomba aèria que va destruir part d’aquest local la nit del 19 de desembre de 1937. Guerra civil 1936-1939″. -”Puc fer una foto?” he demanat. -”Sí, i tant”.
Però la cosa no acaba aquí. La gent de la copisteria Boada tenen a la botiga una mena d’exposició permanent de fotografies i materials procedents del Baix Camp. Es veu que els Boada són originaris de Montbrió del Camp i rodalies i han conservat moltes eines rurals dels seus avantpassats, que són les que veureu si aneu a escanejar algun document o a fer-vos fotografies de carnet.
I encara més: a la paret també hi exposen fotografies del carrer Comtal a l’alçada de Jonqueres fetes just abans que l’obertura de Via Laietana s’emportés una bona part de l’esperit del barri a canvi d’airejar la zona i sobretot de comunicar l’Eixample amb el mar.
Quan marxava, una senyora ha demanat pel senyor Boada i efectivament hi era, sembla que continua regentant l’establiment. A veure si un altre dia, amb més temps, hi torno i puc tenir una conversa amb ell, segur que pot explicar molt bé l’orígen de tot aquest material. Ei, és que té molt de valor haver-ho conservat, eh? Que molts d’altres ja no ho tindrien.
Continuem el nostre recorregut d’aquest començament de curs per les noves parades de la Rambla que tanta il·lusió ens fan perquè hi podrem portar els nostres amics turistes a comprar alguna cosa. Si hi passeu, veureu que ara estan renovant dues de les ocelleries que hi havia vora l’hotel Rívoli. Un senyor que semblava que sabia del que parlava estava explicant fa uns dies que les dues noves parades seran una botiga del Barça i una xocolateria. Ei, no ho sabem de cert eh? És com un rumor sentit a peu de carrer. Però vaja, ho confirmarem aviat. De moment ja veieu que han tapat els futurs establiments amb una lona fosca, una mica transparent, així que anirem tafanejant, que en aquest cas és del que es tracta…
Un dels punts neuràlgics de Sant Andreu, la plaça Orfila, està en plenes obres de remodelació i encara té per dies, la previsió és que acabin el març del 2011. Perquè us situeu els que no sou de la zona, és l’espai que hi ha entre l’església de Sant Andreu del Palomar i l’Ajuntament del districte. El cas és que em va fer gràcia llegir un cartell que l’Ajuntament ha penjat als portals del barri…
En aquesta fotocòpia s’informa els veïns que amb motiu de les obres “caldrà retirar els arbres de la zona afectada entre els carrers de Torres i Bages i el dels Malalts”. Però per no ferir susceptibilitats afegeixen que “la majoria dels exemplars seran transportats a vivers municipals, a l’espera de replantar-los en d’altres jardins de la ciutat”. I el més divertit, encara ho rematen amb una frase que fa que el cartell sigui genial: “Només es retiraran 2 arbres existents”. La cosa va de més a menys: “es retiraran abres” però ei, “aniran a vivers” i finalment puntualitzen que només parlen de dos exemplars.
Vaja, que els governants de la ciutat estan bastant escaldats amb això dels arbres i en aquest cas han anat amb cura amb l’explicació. No sé si aquest estiu heu seguit la que s’ha muntat a la carretera de Sants gràcies a unes veïnes que s’han organitzat per defensar els plàtans que l’Ajuntament està tallant i substituïnt per arbres petits. A Sant Andreu només en retiren dos i a més ho fan ben explícit, no fos cas que algú s’emprenyés.
Ep! Detectada una altra novetat post-vacacional: a La Maquinista hi ha rètols de la marca de roba Abercrombie & Fitch i de Hollister, que cobreixen tot l’aparador d’un dels locals de la primera planta. El cartell no és gens explícit, simplement apareix el logo que veieu a la imatge i el de Hollister que veureu a la segona foto.
Ja fa mesos que algunes webs de moda parlen de l’obertura d’una botigua Hollister d’Abercrombie a La Maquinista però fins ara no hi havia cap constància en el centre comercial. Sembla que serà la primera botiga oficial d’aquesta marca a Barcelona. El local està situat just sobre el de la marca Cortefiel.
D’altra banda, el centre comercial La Maquinista fa dies que anuncia amb grans rètols que estan treballant per oferir noves marques “que et sorprendran”. Així que tot lliga bastant: arriba Abercrombie a La Maquinista! Ja sabeu que els seus depenents acostumen a tenir cos de model així que, si és el vostre cas, ja podeu córrer a buscar on seleccionen personal. En farem seguiment…
I continuem amb el repàs de com va quedant la Rambla després de la desaparició de les ocelleries. Avui ens fixem en la que estava just davant de la botiga Nike i que ha estat substituïda per una gelateria de La Jijonenca. No seré jo qui em queixi de poder comprar un gelat i orxata a la Rambla. Ni de que ens vulguin ajudar a superar els dies càlids. A més, segur que tanta competència fa baixar els preus! De fet, el que no entenc és com les tarifes aguanten tan altes malgrat la inflació en gelateries, n’hi ha una a cada passa.
Ei, i d’altra banda, serà divertit anar a comprar torró a la Rambla, quan arribi el moment, és clar. Ara que al “nou” negoci se li ha de deixar un temps per cuallar, de moment tot i la calor la gent passa bastant de llarg. Però segur que anirà bé: jo de moment no he vist mai tancar una gelateria. Per què serà?
(continuarà)
No ha hagut d’arribar l’1 de setembre per veure noves pancartes a la plaça Vila de Madrid. Els veïns s’han avançat i reprenen batalla just abans d’acabar el mes d’agost. “Quant més hem d’esperar?” diu una. “3 regidors i cap solució? diu la segona. “Tot s’hi val? Tot hi entra? Prou!”, diu la tercera.
Malgrat les tanques provisionals que hi ha a la zona verda de la plaça, aquest matí hi havia nombroses persones, segurament vagabunds, que s’havien instal·lat a dormir sobre la gespa.
El conflicte de la plaça Vila de Madrid ja fa mesos que dura i ha vist passar tres regidors de districte diferents en els últims mesos. Veurem si els veïns aconsegueixen fer els moviments necessaris en les pròximes setmanes perquè el tema s’encarril·li bé en aquest final de legislatura municipal.
Recordeu que, entre d’altres coses, el que demanen és una plaça on avis i nens s’hi puguin esplaiar i que una tanca protegeixi la plaça d’actes incívics. Home, els hi podrien fer cas i ràpid, no?
Avui fa 100 anys del naixement de Màrius Torres, poeta lleidatà, i la blogosfera catalana li ret un homenatge al que m’afegeixo. Jo he arribat a la seva poesia sobretot a través del “Cançó de Mahalta” musicada per Lluís Llach. Així que la millor manera que trobo de recordar-lo és amb la cançó de Llach: “Corren les nostres ànimes, com dos rius paral·lels…”
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
Atenció que La Casa del Llibre ha obert una gran botiga en plena Rambla, al número 88, pràcticament al davant la Boqueria. És una de les grans novetats d’aquesta tornada d’estiu! A l’edifici del pàrking “intel·ligent”, el que van construir l’any 92 i que “intel·ligentment” deixa veure la torre del Pi. Aquesta nova Casa del Llibre sí que afegeix valor a una Rambla que volem de tots, turistes i barcelonins!
Són dues plantes a les que entres per la Rambla i que curiosament només et permeten un circuit. Vull dir que entres per la Rambla i si vols sortir no pots fer marxa enrere sinó que has de fer tot el circuit, pujar al primer pis i des d’allà baixar cap al passatge Amadeu Bagués. Per entendre’ns, no pots sortir per on has entrat.
-”Teniu els mateixos llibres que a Passeig de Gràcia?” vaig demanar a la depenenta.
-”El fons de llibres és similar, potser aquí tenim alguns llibres més adreçats als turistes i en alguna línia en tenim alguns menys que a Passeig de Gràcia”.
Però vaja, molt similar.
Com molts recordareu, la nova Casa del Llibre ocupa l’espai on hi havia la sala de jocs New Park, que ara ocupa només el soterrani.
Estem en ple procés de transformació de les antigues ocelleries de la Rambla en parades per a turistes: de coques, gelats, xoxolata, artesania… Fa uns dies un dels botiguers que encara espera la transformació del seu quiosc ens explicava: “Tot som famílies que hem heretat el negoci, són ocelleries de 150 anys i que funcionaven” deia resignat.
En tot cas, nosaltres ja vam dir el que pensem del canvi (ecs! jo estic a favor de cuidar el turisme, és el que tenim i jo també sóc turista però que no ens vinguin després amb històries dient que volen que els barcelonins “recuperem” la Rambla, no volen i punt).
Bé, queda dit i ara toca mirar endavant i descobrir què ofereixen aquests nous comerços. Cal dir que des d’un punt de vista de forma, els nous “quioscos” estan molt millor que els anteriors.
La primera parada que van obrir, la de “Coques de Barcelona” ven “coca de Camprodon”, de “Les Rambles”, “del Estudis” i de “crema catalana” a 2,75 € la unitat. També hi ha “rocs de Gaudí”, algú sap què són…?
…i coques de “Barcelona”. Aviat les tastarem i ja us explicarem què tal! I parlarem de cada una de les noves parades de la Rambla.
Em va fer il·lusió sentir que els veïns del carrer Finlàndia eren els guanyadors del concurs de guarniments de la Festa Major de Sants. Potser alguns recordareu que el 4 de juny vam explicar com precisament els veïns d’aquest carrer preparaven la decoració de la Festa Major. Els vam veure casualment, en un passeig per Sants, però ja aleshores ens va agradar molt com ho feien i les lletres que preparaven. Qui ho vulgui recordar pot clicar aquí ! Vam dir que hi tornaríem i ho hem fet en plena botifarrada d’últim dia de Festa Major.
No sé si el coneixeu, però el carrer Finlàndia transmet una fantàstica sensació de poble, veïns que es coneixen, que junts han preparat la decoració perquè estan encantats de viure on viuen.
És el que tenen les festes de Sants. Absent de la hiper-massificació de les festes de Gràcia, un passeig per Sants en plena festa major et transporta a una ciutat ideal, formada per petites comunitats per a les que la festa major és sobretot una cosa lògica, un dia a l’any en que celbren junts la convivència diària.
Els veïns del carrer Finlàndia de Sants van triar enguany els contes com a tema principal: la Blancaneus, el Caragol, Pinotxo, la Ventafocs i també el Petit Príncep. La idea ja era bona perquè quina millor idea que decorar amb contes! Però la realització ha estat encara millor, amb tot de lletres de colors que et transporten a un món d’il·lusió. Felicitats, veïns del carrer Finlàndia. Des d’aquest blog anirem seguint la vostra feina i, de tant en tant, la vostra quotidianitat!
Hola a tothom, benvinguts a la nova temporada d’aquest blog. A Barcelona es nota que aquests dies tothom qui més qui menys va tornant i la setmana que comencem serà la de la gran reentrée.
M’he vingut a inspirar a la torre de l’edifici històric de la Universitat, i per ser més exactes a una de les dues torres, no a la del rellotge sinó la que queda a la dreta mirant des de la plaça. Les vistes aquí són fantàstiques, us les aniré ensenyant. De moment he triat aquesta, el que veus mirant cap a Collserola, del com de Sant Pere Màrtir fins a just passat el Tibidabo…
(Als que ja coneixíeu aquest blog dir-vos que he incorporat tot l’històric, des de l’any 2005. També he modificat tot el sistema de seccions, agrupant-les però diferentciant les subseccions de manera més clara. Per exemple, una secció és Barcelona i té com a subseccions cada un dels barris dels que parli en algun moment. I el mateix amb cada secció. De moment he classificat tota la temporada passada i durant el curs aniré assignant secció també als posts dels anys anteriors)
Comencem, doncs!
I podríem seguir i seguir, però ja sabeu que aquest cronista a la que arriba la calor, necessita remullar-se! Així que per tancar temporada, ens hem acostat a l’hotel Vela: mireu quines platges tenim a Barcelona, segurament m’hi trobareu alguns vespres d’aquest estiu! Moltes gràcies a tots els que heu anat llegint i comentant aquest blog els darrers mesos i, si voleu, ens retrobarem amb el nou curs. Amb les piles recarregades, plens de noves idees i projectes. Que passeu un molt bon estiu!
Gran Via 454 és l’adreça del nou edifici okupat al barri de Sant Antoni de Barcelona i a on s’ha traslladat l’anomenada “Universitat Lliure la Rimaia”, que havia estat desallotjada al matí d’un altre edifici de la mateixa avinguda. L’okupació ha tingut lloc cap a les 10 de la nit després d’una manifestació en que unes 400 persones han recorregut els carrers Floridablanca, Casanova, Sepúlveda i Calàbria a crits de “La Rimaia es queda al barri”, “Anticapitalisme” i cants de “li diuen democràcia i no ho és”. Els okupes han tingut llum a l’edifici pràcticament en el mateix moment que hi entraven. La pancarta que obria la marxa deia la portava gent que viu a la zona.
embedded by Embedded Video
YouTube Direkt
(Ai, només en casos MOLT puntuals, trencaré la “promesa” de vacances de blog. Però aquest és un d’ells, no ho puc evitar!)
Mireu, mireu, ja estan transformant la primera ocelleria de la Rambla en botiga de “Coques de Barcelona”! Avui hi estaven treballant, en ple diumenge de juliol. Així que suposo que la deuen voler inaugurar… durant la setmana? Per un costat ja em sembla bé! Nyam, nyam, coques de Barcelona…
Però el que està clar és que canviar una ocelleria amb tot el que té d’establiment barceloní familiar (els nens arrosseguen els pares a veure animals, tots ho hem fet, no?), històric (tenen el seu orígen en els pagesos de la Boqueria) i econòmic (bé que devien funcionar tot i la crisi, no?) per un establiment de “Coques de Barcelona” evidentment adreçat als turistes va contra tot el que s’ha estat reivindicant últimament, allò de “recuperar la Rambla pels barcelonins”. Les coques ja les podem comprar als forns i pastisseries, no calia que ens les plantessin als quioscos de la Rambla! A la que prenen una decisió com aquesta constatem que tot allò que deien de potenciar la Rambla pels barcelonins, aquell festival que van muntar davant l’Arts Santa Mònica, tot era pur bla, bla, bla, pura hipocresia. Ei, i ja sabeu que a mi el turisme no em molesta, però que ens ho diguin i que trobin l’equilibrir! I les ocelleries no calia treure-les.
A 15 € si en compreu un i a 25 € si us en quedeu dos. M’agrada perquè els dibuixos són xulos però també perquè a aquest artista i a d’altres de similars els he vist sempre, a la Rambla. I quan t’hi acostes fa aquella olor tan característica dels esprais, que et fa flipar…
Aquestes il
Aquest edifici havia de ser un hotel però de moment s’ha quedat buit. És on hi havia el restaurant La Cuineta, just darrera la Catedral, camí de la plaça del Rei. Jo m’hi fixo especialment perquè la meva àvia sempre m’ha explicat que ella, de petita, hi anava molt amb la seva mare a veure els Fàbregas, uns familiars que tenien una botiga de gènere de punt. Parlem dels anys 20 i 30. Diu que a la rebotiga d’aquest edifici sovint s’hi feien tertúlies espontànies molt interessants: “sempre hi havia gent, entre d’altres un canonge. Menjaven i xerraven”.
L’ambient de Barcelona té noms i cognoms, que és on la gent ha sortit de l’armari: les vàries sales d’Arena, Punto, Metro, El Cangrejo, Museum, el grup Matinée… I junts han consolidat en només dos anys la “Pride Barcelona”, una festa anual que arrossega molts dels seus clients des de plaça Universitat fins a plaça Espanya, enmig de grans carrosses i la música que posen cada nit a les seves sales.
El carrer Sepúlveda s’ha omplert d’aquest “ambient” que té una estètica tan característica. La carrossa d’Arena llençava plomes; la de la sauna Pases, condons; els de Metro ballaven; a Boyberry ensenyaven pit; els de Museum anaven de policies; Barcelona Bears ja us ho podeu imaginar; i Berlin Dark, cuir.
La carrossa més espectacular tant per continent com per contingut era la de la sala Matinée, hi havia moments que la seva música semblava que fes ballar les parets dels vells edificis de l’Eixample. Ai, si Cerdà aixequés el cap!
És clar que, aneu a saber, potser fins i tot li agradaria, perquè el que està clar és que el 10% hi ha estat sempre, no?
Per cert, que mirant-ho tot plegat pensava en la meva teoria que en els propers anys veurem un gran creixement de la bisexualitat i del seu desacomplexament, que aquests encara no han sortit de l’armari però els joves pugen molt forts. Però ei, que només és una intuïció, eh?
Aplicaré allò d’una imatge val més que mil paraules i no explicaré gaire aquesta fotografia. Sí que us diré que va ser presa al començament del carrer de Ferlandina, a tocar del MACBA. És com una roda, tothom compleix el seu rol: n’hi ha que posen cartells i d’altres que els treuen.
aaa
- “Quan planteu l’arròs?” li pregunto a un pagès de Deltebre
– “L’arròs ja no es planta, se sembra” em corregeix
- “Ah! I quan se sembra?”
- “A finals d’abril. Creix ràpid, en sis mesos ja està a punt”
- “I quan es cull?”
- “ A finals de juny espigarà. I es cull entre el 15 de setembre i el 8 d’octubre”
Feia temps que no anava al Delta de l’Ebre i és com viatjar a un altre món. La verdor i l’olor dels camps d’arròs recorda molt i molt els camps del sud-est asiàtic. I també els moviments i el fer dels pagesos amb el seu barret de palla. Les olors són molt potents i diferents: a humitat, a plantes aromàtiques … i a Autan! I és que a la nit hi ha uns mosquits que sembla que se t’hagin de menjar viu i de fet ho fan, poquet a poquet. Gairebé tot és fantàstic: la tranquil·litat, la verdor, el parlar de l’Ebre, els restaurants i els seus arrossos, la gent. Només hi tinc una queixa: l’urbanisme, en aquest cas no el dels pobles, que està prou bé, sinó el de les urbanitzacions que hi ha al voltant del parc natural i que més aviat recorden el far-west. I no ho dic pels contenidors d’arròs com el de la foto, que aquests m’agraden pel que signifiquen. En tot cas, tot plegat molt recomanable, és com viatjar molt lluny sense moure’s del país.
Per cert, que comprar o llogar un pis a Deltebre és força econòmic si fem cas d’aquest dos anuncis: des de 73.000 € la compra i 250 € al mes el lloguer.
L’Ampolla (Baix Ebre) ha celebrat aquest cap de setmana els seus tradicionals correbous. La cosa va de la següent manera: al port munten una espècie de placeta de toros, una arena.
L’espectacle és popular en tot el seu sentit: atreu vilatans de totes les edats i és una oportunitat perquè els adolescents del poble mostrin la seva valentia davant d’uns animals que acaben tan marejats que fins i tot cauen a l’aigua. I quan cauen va la gent, riu i aplaudeix.
Tot plegat no deixa de ser en petit comitè i com de juguina, bastant innocent.Són com uns toros en miniatura i sense sang. I amb el blau del mar que ho suavitza tot, és clar.
Mireu quin desfibrilador han posat a la plaça de l’Ajuntament i de l’escola de Sant Pere dels Forcats (230 habitants, Alta Cerdanya). El desfibrilador l’ha instal·lat el Consell General dels Pirineus Orientals i possibilita que els veïns puguin córrer a reestablir el seu ritme cardiac quan ho necessitin. Ja veieu que l’Estat Francès vetlla per la salut dels nostres germans del nord. Qui sap, potser acabarem veient desfibriladors pels carrers de Barcelona de la mateixa manera que veiem mànegues amb un cartellet que diu: “trenqueu en cas d’incendi”.
Barcelona ha viscut dissabte la prinera de les dues cites gais d’aquest cap de setmana, la manifestació del dia de l’orgull, que ha aplegat unes 2000 persones segons càlculs d’aquest blog. Els negocis del gaixample han organitzat la segona cita, una desfilada i festa que té lloc avui diumenge.
A mi m’ha agradat especialment aquest cartell en anglès que diu que l’amor no en sap, de gènere, jo ho interpreto vaja una espècie de crida a la bisexualitat, no?
Aquesta és la pancarta que obria la marxa, organitzada per la Comissió Unitària 28 de juny.
Cap al final de la manifestació hi havia les pancartes més pólítiques. Com per exemple la d’Esquerra Republicana de Catalunya amb el seu ja tradicional eslògan de “L’Esquerra que entén”.
Els crits més originals han vingut de la mà de l’esquerra independentista, que tancava la mani: “Sí, sí, sí, som així”, “Barcelona neta, catòlics a la merda” , “Qui sembra l’homofòbia recull la ràbia” o “La família nuclear és ràdioactiva”.
Potser alguna vegada us heu preguntat com queda un contenidor quan el cremen. Durant la revetlla han socarrimat un dels contenidors del carrer Consell de Cent número 322. Així que ja veieu com queda. El que no sabem exactament és quant costa reemplaçar-lo, algú ho sap?
Col·loco aquestes imatges abans de saber de què es tracta. Si algú ho sap que ens ho expliqui i sinó ja us ho diré més tard. En tot cas la “notícia” és que a la plaça dels Àngels hi han instal·lat aquests seients grocs que van signats per “VIENA” i que fan l’estada a plaça més còmode i entretignuda a la gent que hi passa i que hi patina.
Catalunya s’ha despertat amb ressaca i sobretot trista pel drama de Castelldefels. Jo he sabut que havia passat alguna cosa primer pel missatge d’un amic, després per RAC1, n’he llegit el detall per iPhone i ja a les 10 del matí he vist les primeres imatges per televisió, les teles s’han llençat al coll de l’accident, sobretot la María Rosa Quintana!
A migdia he anat a Sitges en un dels primers trens que reprenien la ruta, la veritat és que feia una mica d’angúnia passar pel lloc dels fets tan poques hores després que hi morissin 12 persones. L’estació era plena de càmeres de televisió. Inevitablement ens hem posat a parlar del tema amb els desconeguts veïns de tren.
Tothom més o menys deia el mateix: 1) quin horror; 2) els principals responsables, els que travessen les vies; 3) la televisió ja comença a buscar “altres” responsables: que si l’alcalde per haver tallat el pas elevat, que si l’estació per tenir un pas soterrani limitat… 4) El pobre maquinista no hi podia fer res
- “I encara no anaven beguts, era abans de la festa!” ha dit un dels meus veïns de trajecte.
- ” Home, jo tenia amics que anaven borratxos ja a les 10″ ha dit un altre.
Jo ahir vaig agafar la línia groga a les dues de la matinada, anava pleníssima de gent alegre però de bon rotllo. Cap incident ni tan sols quan el tren es va aturar 10 minuts a Joanic. Però no m’estranya gens que en un cas com el de Castelldefels passés el que va passar. De fet el que és rar és que no passin coses d’aquestes més sovint, no?
Crec que em puc imaginar la situació: andanes col·lapsades i la gent que en comptes d’esperar tira milles. Per cert que m’he indignat quan a mig matí he vist que a la parada del Garraf uns nois travessaven la via amb cara de ser ben conscients que avui no era un dia qualsevol per travessar les vies.
I jo què en penso?
Primer i principal: és molt habitual veure gent travessant vies a moltes estacions, malgrat que no paren d’avisar pels altaveus que no es faci. La gent ja és grandeta per saber que s’estan jugant la vida; que no vol dir que em sap molt i molt greu el que ha passat, és clar.
Segon, és un drama que a aquestes alçades no hi hagi una via per on puguin passar els trens regionals i ràpids, al menys al seu pas per les estacions. A Sitges per exemple fa por quan passa un Euromed. Jo crec que això és fruit de manca d’inversions.
Tercer, els passos soterranis de Rodalies són una vergonya, la gent ha de carregar maletes, carros i nens perquè no en conec cap amb escales mecàniques. De seguida es col·lapsen.
Quart, potser sí que ahir s’hagués pogut obrir el pas “aeri”, l’he vist al matí barrat, però què hi farem.
Cinquè, avui molta gent haurà decidit que s’ho pensarà dues vegades abans de travessar així les vies. Però molts seguirant passant de tot.
Sisè, bé per l’ADIF per la ràpida organització dels autobusos però sisplau, que n’informin millor als turistes, no s’enteraven de la situació, no sabien quin tren havien d’agafar, tant costa fer missatges també en anglès?
Bé, la veritat és que no tenim estadístiques però ens atreviríem a dir que la d’aquest any ha estat la revetlla més fresca dels últims anys. No sé vosaltres però aquest que escriu ha celebrat la nit al Guinardó i passada la mitja nit s’ha hagut de posar màniga llarga. Una mica feia la sensació d’un Sant Joan a la muntanya. Ah, la foto l’he copiat del Facebook de l’Oriol Cisteró.
La revetlla ha començat amb so de timbals al barri de Sant Antoni. La imatge mostra els timbalers al seu pas per l’edifici okupat La Carboneria (el del mural amb tentacles a la façana que alguns vau veure en aquest blog). Els timbalers han fet un tomb per diferents racons del barri com per anunciar que estem en ple solstici d’estiu, segurament un dels moments més alegres i esperats de l’any.
© 2010 Time Out Group Ltd. Tots els drets reservats.
